Notes, summaries, assignments, exams, and exercises for Greek for Primary education

Que era o gremio e que función tiña?

Eran agrupacións por oficios que formaron os artesáns coa finalidade de regulamentar a produción, os prezos e a calidade dos productos. Establecía ríxidas condicións para o acceso á práctica dos oficios (mestres, oficiais, aprendices).

No caso de accidente, o gremio podía axudar a unha persoa.

Cales foron as causas da crise demográfica e económica do século XIV?

• Demográfica: debido ás mortalidades provocadas pola fame e polas epidemias de peste.

• Económica: debido ao descenso da poboación pola fame e a peste (os cultivos retrocederon, as rendas e fortunas nobiliarias e eclesiásticas diminuíron, os negocios e as rendas caeron progresivamente).

Entre que datas e con que reis foi Galicia reino

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat?

Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. Els efectes del "Maig del 68" i l'inici d'una literatura antirealista van donar origen a la "Generació dels 70". La nostra llengua va recuperar la consideració que havia perdut, i la cooficialitat i l'entrada en el sistema docent contribuïren a millorar la literatura.

Davant de la crisi del realisme, finalitzant els anys 60, dos novel·listes assumeixen la renovació i la indagació narrativa: Terenci Moix i Baltasar Porcel. A pesar d'això, abunden les novel·les realistes i psicològiques. Hi havia més gèneres novel·lístics, com la novel·la experimental o la històrica,...

La funció lingüística de la poesia

La poesia té una funció lingüística simptomàtica. Predomina la funció lingüística simptomàtica (emotiva) com a funció tendent en el text cap a la subjectivitat.

Per a Hegel, la poesia lírica satisfà la necessitat d’expressar el que sentim i contemplem a nosaltres mateixos en la manifestació dels nostres sentiments, per oferir el grau més elevat de les creences d’un poble. El text líric serveix en major grau que el narratiu o el dramàtic de forma fonofonològica, morfosintàctica i semanticointencional (dinamització, transracionalitat, desautomatització).

El mode d’imitació i els subgèneres lírics

El mode d’imitació característic del gènere líric és l’exegemàtic o narratiu,...

Literatura catalana: del Renaixement al Naturalisme

Context històric: Després de la crisi del segle XVI, s'assoleixen les monarquies autoritàries europees; es va continuar el procés d'unificació i subordinació a Castella. A València i a Mallorca, la guerra de les Germanies enfrontà la petita burgesia i els llauradors contra l'aristocràcia.

A la primeria del segle XVII, l'expulsió dels moriscos provocà un descens demogràfic important, i conseqüències socials i econòmiques a causa del despoblament de comarques i de mà d'obra al camp. Al segle XVIII, la mort sense hereu del rei Carles II provocà la guerra de Successió a la corona d'Espanya, i enfrontà Felip de Borbó i l'arxiduc Carles d'Àustria, on van triomfar les tropes borbòniques,...

Tema 6

1) O coñecemento científico

1. A ciencia moderna comezou a desenvolverse no século XVII, despois da Revolución Científica.
2. A ciencia é unha actividade investigadora que se basea na observación e na experiencia para producir coñecemento.
3. O seu obxectivo é atopar leis matemáticas que marcan o funcionamento da natureza.
4. Ciencias formais: ocúpanse de obxectos abstractos, que non existen na realidade natural (matemáticas, lóxica).
5. Ciencias empíricas: ocúpanse de feitos que podemos coñecer coa experiencia (física, química, historia, socioloxía).
6. Ciencias naturais: ocúpanse de obxectos presentes no mundo físico que se poden investigar experimentalmente (física, xeoloxía).
   • A explicación pretende conectar fenómenos mediante leis

Barroc

Severitat, exageració, pessimisme, tenebrisme.

Teocentrisme, la vida com a lloc de pas.

Temes:

• Vida com a lloc de proves que cal superar.
• Brevetat de la vida.
• Vida com a preparació per a la mort.
• Realitat distorsionada.

Recursos literaris:

• Antítesis, paradoxes.
• Hipèrboles, apòstrofes, interrogacions retòriques (dramatisme).
• Complexitat oracional i hiperbaton (deformació).

Vicenç Garcia

• Rector de Vallfogona.
• Imitador de Quevedo (castellà).
• Desengany, pas del temps, soledat i mort.

Doble corrent

• Satíric.
• Idealista, religiós i espiritual.

Segle XVIII. Situació de la llengua

• Felip V prohibeix l'ús del català amb els Decrets de Nova Planta, i deixa de ser la llengua oficial.
• El poble (totes les manifestacions literàries: literatura popular, oral

A Convención (1792-1794)

Tras a revolta popular de agosto de 1792, elixiuse por sufraxio universal masculino unha nova asemblea, chamada Convención. Dividiuse en dúas etapas:

Convención xirondina (1792-1793)

• Estaba dirixida por republicanos moderados.
• Proclamouse a república e executouse a Luís XVI.
• Formouse a Primeira Coalición contra Francia.
• Houbo un levantamento realista e ultracatólico.

Convención xacobina (1793-1794)

• Gobernaron os montañeses, liderados por Robespierre, tras un golpe de Estado.
• Aprobaron unha Constitución democrática e Robespierre implantou unha ditadura.
• Implantouse o Terror: as persoas sospeitosas de non apoiar a República podían ser condenadas a morte.
• Para frear a crise, estableceronse prezos máximos para os artigos

Unión de Armas

Foi un proxecto elaborado polo Conde-Duque de Olivares en 1625 no que, ademais da supremacía da Monarquía Hispánica, establecía un reparto da carga militar e fiscal entre todos os reinos que ata entón recaía no reino de Castela. Este proxecto establecía a creación dun exército permanente de 140.000 homes repartidos entre os distintos reinos en función da súa poboación e riqueza. Isto orixinou protestas e sublevacións: Portugal, Cataluña...

Valido

Secretario real ao que o soberano outorgaba a súa confianza, ata o punto de entregarlle a dirección do goberno do reino. En España esta privanza xeneralizouse no século XVII, cando os monarcas abandonaron o exercicio directo do poder. Destacan o Duque de Lerma, valido...

Impacto sobre os pobos colonizados

Introdución: O cambio dinástico

En 1700, o derradeiro monarca da casa de Austria, Carlos II, morreu sen descendencia. Os candidatos para ocupar o trono, polos seus vínculos familiares, eran fundamentalmente Felipe de Anjou (neto de Luís XIV de Francia e da princesa española María Teresa de Austria) e o arquiduque Carlos de Habsburgo (fillo do emperador de Austria). O testamento de Carlos II designaba como o seu sucesor ao candidato Borbón, que foi proclamado rei baixo o título de Felipe V.

Causas da guerra e bandos en conflito

O nomeamento do novo monarca provocou un conflito tanto na esfera internacional como no interior de España.

Esfera internacional

No ámbito internacional provocouse un grave conflito para o equilibrio entre as diferentes...