Literatura en català: del Renaixement al Naturalisme

Literatura catalana: del Renaixement al Naturalisme

Context històric: Després de la crisi del segle XVI, s'assoleixen les monarquies autoritàries europees; es va continuar el procés d'unificació i subordinació a Castella. A València i a Mallorca, la guerra de les Germanies enfrontà la petita burgesia i els llauradors contra l'aristocràcia.

A la primeria del segle XVII, l'expulsió dels moriscos provocà un descens demogràfic important, i conseqüències socials i econòmiques a causa del despoblament de comarques i de mà d'obra al camp. Al segle XVIII, la mort sense hereu del rei Carles II provocà la guerra de Successió a la corona d'Espanya, i enfrontà Felip de Borbó i l'arxiduc Carles d'Àustria, on van triomfar les tropes borbòniques, provocant la promulgació del decret de Nova Planta, amb l'abolició d'institucions polítiques i legislatives dels regnes de la Corona d'Aragó: les Corts i els Furs.

Renaixement

Renaixement: moviment de renovació cultural que s'inspirà en les idees i en l'art clàssic de Grècia i Roma. Amb la seua difusió per Europa, es va produir la renovació de la poesia i l'aparició de nous gèneres on destaca l'assaig, com a prosa d'idees.

Autors de poesia

• Pere Serafí: fou un pintor que seguia l'estil del Renaixement italianitzant, i com a poeta, fou escriptor de Dos llibres.
• Joan Timoneda: fou escriptor, llibreter i editor d'un gran nombre de plecs poètics solts, romanços tradicionals, teatre, reculls de contes, anècdotes i de diversos cançoners populars.
• Joan Pujol: escrigué poemes de caràcter moral i religiós seguint els esquemes ideològics de la Contrareforma.

Barroc

Barroc: pertany als segles XVII i XVIII. Les contradiccions i crisis socials són el referent d'una literatura que descriu la realitat en termes de contrastos i oposicions. Hi ha una tendència a l'exageració i a l'artifici, amb freqüents hipèrboles i hipèrbatons. L'esplendor de la literatura barroca castellana és un altre factor que continuà impulsant els escriptors a escriure en castellà. La poesia es caracteritza per l'excés retòric i la imitació dels temes i les formes castellanes.

Poetes

• Francesc Vicenç Garcia: la seua poesia tracta els temes de l'amor, el desengany, el pas del temps o la mort. El seu estil és elegant i artificiós. Va crear el vallfogonisme, terme que s'aplicava a la poesia considerada de mal gust o de poca qualitat literària.
• Francesc Fontanella: escrigué peces de teatre i poemes de tema religiós i amorós, rics en metàfores i al·lusions mitològiques.
• Francesc Mulet: escrigué obres de tema burlesc i fou seguidor del vallfogonisme a València.

Neoclassicisme

Neoclassicisme: el moviment il·lustrat confiava en la raó humana com a instrument capaç d'aconseguir la felicitat general, i la considerava natural, individual i necessitada de càlcul. En l'àmbit artístic suposà un retorn als models clàssics grecollatins i als ideals d'harmonia i equilibri.

Romanticisme

Romanticisme: fou un moviment artístic i cultural europeu. Els romàntics creien en la bondat natural de la persona, defensaven la llibertat individual i la subjectivitat en la creació artística; així mateix tenien una consciència històrica de l'evolució humana al si d'un col·lectiu social: la pàtria. Aquesta idea provocà l'exaltació d'un sentiment patriòtic reflectit en els textos literaris. Encara que el romanticisme defensà els valors pàtries, és ambigu i mostra dualitats contradictòries. La insatisfacció davant la realitat els conduí a intentar transformar aquesta realitat industrial per mitjà d'un idealisme poètic i estètic. Els romàntics trencaren amb les normes de la poètica clàssica, que entenia la literatura com a imitació de la realitat, i rebutjaren les idees que provenien del segle XVIII, que eren el predomini de la raó, de les normes i de la ciència.

Renaixença

Renaixença: el gènere predominant fou la poesia, ja que per al conreu de la novel·la hauria calgut un estàndard normativitzat i una infraestructura cultural inexistent. Aquests escriptors reivindicaren els usos formals de la llengua i de la literatura, alhora que volien recuperar el sentiment patriòtic i els senyals d'identitat nacional.

Realisme

Realisme: la prosa literària i el gènere narratiu es van orientar cap a aquesta nova estètica. Així, en les obres literàries es barreja la bellesa amb la lletjor, i els temes tractats pretenen reflectir la societat i els valors del seu temps. El realisme buscava l'objectivitat i rebutjava la fantasia, els elements onírics, els símbols i els mites. La psicologia dels personatges s'emmarca en un context. La temàtica es limita en alguns casos a reflectir els valors burgesos, a provocar emocions a partir de conflictes i intrigues.

Naturalisme

Naturalisme: va sorgir com a evolució i radicalització del realisme. L'esperit científic i positivista de l'època inspirà l'estètica naturalista que afirmava el determinisme ambiental i biològic al qual és sotmès el comportament humà. Aquestes novel·les solien triar ambients degradats i personatges sotmesos a pressions biològiques, familiars i socials.