Barroc i Il·lustració: Literatura Catalana dels Segles XVII-XVIII

Barroc

Severitat, exageració, pessimisme, tenebrisme.

Teocentrisme, la vida com a lloc de pas.

Temes:

• Vida com a lloc de proves que cal superar.
• Brevetat de la vida.
• Vida com a preparació per a la mort.
• Realitat distorsionada.

Recursos literaris:

• Antítesis, paradoxes.
• Hipèrboles, apòstrofes, interrogacions retòriques (dramatisme).
• Complexitat oracional i hiperbaton (deformació).

Vicenç Garcia

• Rector de Vallfogona.
• Imitador de Quevedo (castellà).
• Desengany, pas del temps, soledat i mort.

Doble corrent

• Satíric.
• Idealista, religiós i espiritual.

Segle XVIII. Situació de la llengua

• Felip V prohibeix l'ús del català amb els Decrets de Nova Planta, i deixa de ser la llengua oficial.
• El poble (totes les manifestacions literàries: literatura popular, oral i anònima) només usa i coneix el català.
• Menorca, sota domini anglès, l'única llengua oficial és el català.
• Finals del segle XVIII: la burgesia es recupera econòmicament i, per tant, també culturalment.

Il·lustració

"Nou humanisme": es creu que, gràcies a l'ésser humà, es pot aconseguir un món ideal. Literatura didàctica i assagística.

Poesia

• Neoclàssica: didàctica, temes clàssics, narrativa satírica.
• Preromàntica: poesia intimista, subjectiva i sentimental.

Prosa

• Molt escassa.
• Rondalla de rondalles.

Teatre

• Joan Ramis i Ramis (dramaturg, poeta, molt format). Lucrècia. (5 actes: acció, nus i desenllaç. Clàssics grecs i llatins. Roma, defensa de la llibertat.)
• Temes històrics, religiosos i mitològics.
• Menorca.

Poesia, prosa i teatre són literatura culta.

Literatura popular i populista

• Popular: feta pel poble (català).
• Populista: feta per autors però pels gustos del poble (català).
• Anònima, llenguatge planer i col·loquial.
• Temàtica festiva i amorosa, vinculada a les vivències del poble.

Gèneres

• Glosses
• Romanços
• Cançons populars (festes i laborals)
• Rondalles
• Goigs
• Rodolins
• Representacions en festes
• Representacions lligades a la vida religiosa

Rondalles

Mereixen molta atenció. Són relats anònims de tradició oral que expliquen fets imaginaris protagonitzats per personatges amb un argument i un espai determinats, i que presenten fórmules fixes d'inici i acabament. Les rondalles poden ser meravelloses, de costums i d'animals. La seva estructura sol respondre a l'esquema: situació inicial, mancança, partida, superació d'obstacles, retorn i final feliç.

Els personatges que desenvolupen l'acció són: l'heroi, la princesa i el rei, l'agressor, la víctima, el donant, l'auxiliar, el mandatari i el fals heroi.