Tractat de Versalles: causes, conseqüències i guerra de trinxeres

Kaiser = Emperador d'Alemanya

El Tractat de Versalles va ser un tractat de pau entre Alemanya i els aliats que, oficialment, va posar fi a la Primera Guerra Mundial. Aquest tractat es va signar l'any 1919.

El tractat exigia que Alemanya acceptés la plena responsabilitat per l'esclat del conflicte bèl·lic i, com a conseqüència d'això, pagués diners en concepte de reparacions de guerra als aliats. A part d'això, Alemanya també va perdre territoris, com ara les colònies a l'Àfrica, i també va haver d'acceptar limitacions al seu exèrcit.

Alemanya es va veure obligada a signar aquest tractat a causa de les fortes repressions que pesaven sobre el país. El tractat va causar commoció i va generar un fort moviment contra Versalles, que va ser un dels factors determinants que, anys després, van portar al col·lapse de la República de Weimar i a l'ascens d'Adolf Hitler al poder el 1933.

Revolució russa de 1917

1. Govern provisional del príncep Lvov (febrer-juliol de 1917): la primera etapa de la revolució russa va estar caracteritzada per l'establiment d'un govern provisional que va continuar, en general, amb la política militar, econòmica i social del règim tsarista, davant les protestes generalitzades de les masses obreres, aquesta vegada organitzades en soviets (consells), que demanaven la pau, la reforma agrària i el desenvolupament d'una economia d'emergència destinada a millorar les condicions de vida de la població russa. A aquesta situació política se li va dir «el doble poder».
2. Govern provisional d'Aleksandr Kerenski (juliol-octubre de 1917): a partir de juliol, els mencheviques es van fer amb el poder, liderats per Kerenski, qui va assumir la presidència del govern. Kerenski va convocar eleccions per a una Assemblea constituent, alhora que nomenava el general Kornílov com a nou comandant en cap de l'exèrcit. Però Kornílov va liderar una rebel·lió militar el setembre, que va provocar que el govern provisional armés els obrers. Aquests, establerts a les defenses de Sant Petersburg, van rebutjar l'atac de Kornílov. La crisi militar va ser la base perquè els bolxevics i els socialistes revolucionaris preparessin el seu propi cop d'Estat.
3. Revolució d'octubre de 1917: la conquesta del poder pels bolxevics va ser ràpida i amb un mínim de baixes. La nit del 25 d'octubre, les bel·ligerants masses obreres van assaltar el Palau d'Hivern, recolzades pel foc de l'Armada. El govern provisional es va rendir ràpidament. El nou govern revolucionari, liderat per Vladímir Lenin, va signar la pau amb Alemanya el gener de 1918 (Tractat de Brest-Litovsk), va dirigir una reforma agrària i va desenvolupar una intensa repressió contra els seus adversaris polítics. Es va proclamar la separació de l'Església de l'Estat, es van prohibir les vagues i es va autoritzar l'allanament dels domicilis. Finalment, el 1918 es va crear la Txeka, policia política destinada a eliminar l'opositor.

La guerra de trinxeres

A partir del 1915, la guerra de moviments va donar pas al que es coneix com a guerra de posicions o de trinxeres. Els fronts s'havien estabilitzat i, davant la fixació de les posicions dels exèrcits contendents, una llarga línia de trinxeres recorria els camps de batalla. Ja era innegable que la guerra seria llarga i de desgast.

La guerra de trinxeres es va convertir, d'aquesta manera, en el símbol de la Primera Guerra Mundial. Els dos exèrcits van aixecar una barrera de filat per impedir l'avanç de l'enemic i es protegien en les rases excavades. Així, els exèrcits van estar soterrats a les trinxeres, l'un davant de l'altre, durant més de tres anys.

En aquest moment, les condicions de vida dels soldats al front es van tornar insuportables: vivien amuntegats a les trinxeres, i les rates, el fang, el fred, la humitat i la fam es van convertir en companys inseparables dels combatents.