Tipus de textos en català: característiques i estructura

Tipus de textos en català

Text instructiu

És de caràcter informatiu i pretén ensenyar al receptor a fer alguna cosa. Les instruccions són clares, precises i objectives.

Estructura: hi ha dues parts: objectiu (finalitat del text) i instruccions (segueixen un ordre lògic o cronològic).

Forma lingüística:

• Lèxic denotatiu i precís amb tecnicismes.
• Formes verbals apel·latives.
• Sintaxi simple, oracions ordenades, curtes i simples.
• Segona persona gramatical o primera del plural.
• Connectors cardinals i ordinals.

Text predictiu

El text predictiu té com a objectiu informar sobre fets del futur.

Tipus:

• Científics: conseqüència d'una observació rigorosa.
• Pseudocientífics: suposades observacions d'astres i planetes.

Són suposicions, teories i hipòtesis. Lèxic específic. Apareixen de forma periòdica.

Estructura: informació ordenada en temes però científics, que combina predicció amb exposició i argumentació (introducció, desenvolupament i conclusió).

Text argumentatiu

L'objectiu és expressar opinions per convèncer algú. Funció conativa i referencial.

Estructura bàsica:

• Tesi, arguments, reforç de la tesi.
• Hipòtesi, arguments i tesi.
• Arguments i tesi.

Tipus d'arguments:

• Autoritat: arguments d'un expert.
• Sentir de la societat: arguments que coincideixen amb l'opinió de la majoria de la societat.
• Analogia: relació del raonament amb casos semblants.
• Exemplificació: de cas particular a generalització.
• Experimentació individual: arguments basats en experiències de l'emissor.

Tots els arguments es poden manipular segons la intenció de l'emissor.

Desenvolupament del tema: deductiu (tesi i arguments), inductiu (arguments i tesi) i encerclat (tesi, arguments i tesi).

Formes lingüístiques:

• Lèxic: valoratiu; adverbis i adjectius (opinió de l'autor); repeticions, repetint el terme o repetició per sinonímia o antonímia; preguntes retòriques.
• Sintaxi: raonament lògic.
• Verbs: present de la 1a i 2a persona.

Text expositiu

L'objectiu és informar i aportar coneixements sobre un tema, amb intenció didàctica i funció referencial.

Tipus:

• Textos divulgatius: informació clara i objectiva, tema d'interès general i àmplia difusió pública.
• Text especialitzat: dirigit a un sector especialitzat.

Estructura: els elements es relacionen seguint una relació lògica, cronològica i jeràrquica.

Estructura bàsica: introducció (plantejament), desenvolupament (s'aprofundeix en el tema) i conclusió (reafirmació de la tesi, suggeriments, valoracions...).

Desenvolupament del tema: deductiu (tesi i exemples), inductiu (exemples i tesi).

Formes lingüístiques de l'exposició:

• Sintaxi: oracions enunciatives, marcadors de relació lògica.
• Verb: present de la 3a persona.
• Lèxic: clar, precís i denotatiu.

Text narratiu

Text que explica fets reals o fictícis que succeeixen a alguns personatges en un temps i un lloc.

Estructura externa: divisió que fa l'autor de la narració.

Estructura interna: divisió segons el contingut: plantejament, nus i desenllaç.

Ordre cronològic: lineal, in media res (per la meitat), flashback, anticipis i contrapunt.

Narrador i punt de vista: narrador extern (omniscient i extern) i intern (protagonista i secundari).

Espai i temps: l'espai és el lloc on succeeix l'acció i el temps pot ser extern (època) i intern (període temporal dels fets).

Text descriptiu

Consisteix en presentar la realitat mitjançant paraules. Té una estructura espacial.

Hi ha diverses classes de descripció:

1. Segons el punt de vista de l'emissor o observador:

   • Científiques: objectives, i domina la funció referencial. Substantius concrets, adjectius qualificatius especificatius, oracions simples i atributives, connectors espacials i pressió d'informació.
   • Literàries: predomina la subjectivitat. S'utilitza llenguatge viu i ric en figures literàries, adjectius qualificatius, enumeració amb abundància de nexes o sense ells. Substantius abstractes, oracions subordinades i ús del present i del passat. Imperfet d'indicatiu. Poden ser de quatre tipus: realista (reproducció objectiva de la realitat), impressionista (descripció ràpida), idealitzant (fa bonica la realitat), deformant (destaca les característiques negatives).

2. Segons el contingut:

   • Persones: retrat (descripció física i psíquica), prosopografia (característiques físiques), etopeia (característiques psíquiques), caricatura (retrat deformant).
   • Altres: animals, objectes, llocs i temps.

3. Dinamisme: estàtica (realitats fixes) o dinàmica (procés de moviment).