Textos Instructius, Argumentatius i Autors Catalans Clau

Els Textos Instructius i Argumentatius

Els textos instructius informen sobre el procediment que cal seguir per a assolir un objectiu desitjat. Pressuposen l’existència d’un emissor expert i un receptor llec en la matèria.

Gèneres instructius

• Llei
• Manual d’instruccions
• Prospecte de medicaments
• Anunci publicitari
• Recepta de cuina
• Tutorial

La finalitat dels textos de tipus argumentatiu és orientar l’opinió i la conducta del receptor; és a dir, a través de l’argumentació, l’emissor tracta de persuadir l’interlocutor.

Característiques principals

• La presència d’un tema controvertit, dubtós o problemàtic. També que hi haja una tesi, és a dir, una idea subjectiva. La tesi constitueix l’element al voltant del qual es basteix l’estructura argumentativa, amb un o diversos arguments o raons que la suporten.
• Caràcter subjectiu, mitjançant la presència d’un emissor que manifesta la seua manera de veure la realitat.
• Ús d’un to polèmic, basat en la confrontació de dues o més posicions.
• Cerca de la victòria com a objectiu.

Gèneres argumentatius

• Article d’opinió
• Editorial
• Columna
• Carta al director
• Assaig
• Crítica periodística

Tipus d’argument

• Qualitat
• Quantitat

Autoritat Fal·làcia Dilema

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons assoleix una projecció com a intel·lectual i escriptor. Defensor de la República, torna a Catalunya tras l’exili a França i es converteix en el referent intel·lectual i guia per als joves escriptors.

La seua obra es pot agrupar en dos períodes:

Poesia de formació

Escrita des dels inicis fins a la fi de la guerra. Seguiment dels postulats del postsimbolisme trobats en les obres Primer llibre d’Estances (1919) i Estances. Llibre segon (1930).

Poesia de maduresa

Escrita durant la postguerra, des de l’exili i durant el retorn a Catalunya. Publica quatre poemaris. El primer és Elegies de Bierville, que s’escriuen a l’exili francès i consta de dotze elegies. És una obra de poesia civil en què l’autor pateix personalment les circumstàncies doloroses del seu país i del seu temps, planteja l’aventura d’un home que viatja a l’essència de si mateix i acarona la possibilitat d’un retorn-renaixement enriquit i enfortit.

Altra obra, Del joc i del foc (1946), organitza dues col·leccions de poemes breus anomenats tankes. En canvi, Esbós de tres oratoris, consta de tres llargs poemes narratius basats en tres passatges bíblics: la història d’Els tres reis d’Orient, la de Llàtzer el ressuscitat, i, finalment, la d’El fill pròdig.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés, amb una obra de més de cent títols, comença a publicar-se a partir de 1953 i es pot classificar en dos períodes: la postguerra i l’actualitat. Abans de 1970 solament aconsegueix publicar quatre llibres entre els quals destaquen La nit (1956) i L’amant de tota la vida (1965).

El poeta aporta a la lírica dominant durant els anys cinquanta un llenguatge més entenedor i senzill, basat en el registre col·loquial; i d’altra banda, enceta i avança tota una evolució poètica en incorporar com a univers referencial la realitat quotidiana personal i compartida de postguerra, amb una visió testimonial i crítica.

La seua poesia és rica, diversa i heterogènia. Hi palesa la fidelitat a la tradició i alhora la seua subversió, des de sonets i jocs tipogràfics.

Àmbits temàtics principals

• La poesia amorosa: es caracteritza per la sensualitat i l’erotisme. El sexe cobra importància en un moment de repressió.
• La poesia cívica: mostra un jo líric compromés amb la realitat nacional del seu país i el seu lligam directe amb el poble.
• La poesia quotidiana: és la plasmació hedonista dels instants feliços i de sensacions de les xicotetes coses primàries i satisfactòries. Però també palesa el caos dominant en un temps de crisi, tant individual com col·lectiva.

Salvador Espriu

Salvador Espriu fou un autor de poesia, teatre i narrativa. Alguns dels seus poemaris, Cementiri de Sinera, Llibre de Sinera o Les hores, es caracteritzen per la mitologia i els temes tenebrosos.

Durant els anys seixanta mostra un compromís social en obres com La pell de brau. La pell de brau és el poemari més representatiu de poesia civil, exemple de lírica compromesa.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda troba el seu estil literari de maduresa amb una sèrie de novel·les i contes que pertanyen a la narrativa psicològica: La plaça del Diamant i Mirall trencat.

La narrativa d’aquesta autora conté una dimensió simbòlica, en la qual objectes, flors, animals, astres, etc., teixeixen un nivell de significació suggerida, imprescindible per a establir el sentit de l’obra. Els grans temes són la soledat, l’estranyament i el pas del temps.

Un factor fonamental per a l’exploració de la vida interior dels personatges són les renovades tècniques de construcció del relat, amb influències d’autors com James Joyce o Virginia Woolf.