Spain's Restoration and Francoist Era: Politics, Repression and Language Variation

Vineyta 1874 torna monarq borb i Allfons XIII, const 76 garantir estab política, Bipartidisme: sistema polític en què dos partits principals es reparteixen el poder i alternen el govern. Durant la Restauració, eren el Partit Conservador i el Partit Liberal. Torn dinàstic: mecanisme pel qual els dos partits dinàstics (conservadors i liberals) s'alternaven en el govern de manera pactada, independentment dels resultats reals de les eleccions. Encasellat: procés previ a les eleccions en què el govern elaborava una llista dels candidats que havien de resultar elegits a cada districte. Clientelisme: relació de dependència entre una persona influent (cacic) i els seus seguidors, als quals oferia favors, feina o protecció a canvi de suport polític i vots. Topinada: manipulació o frau electoral per alterar els resultats de les eleccions i garantir la victòria dels candidats previstos. Oligarquia: forma de govern o grup reduït de persones amb gran poder econòmic, social o polític que controla les decisions importants d'un país.

Termes: a) Prieto, crisi, Expedient, cop d'Estat, Directori mili. b) Telefònica, guàrdia, POUM, barricades, guàrdia, Andreu Nin.

Constitucions: vigència, context, ideologia, elaborada, sobirania, forma gov, div poder, div territ, parlament, reli, sufragi, drets ciut.

Règim franquista 1939-1975

Objectiu: eliminar qualsevol oposició.

Inherent: mecanismes de control, presons, el TOP.

Seguit de lleis: responsabilitats polítiques 1939, Règim masònic i comunista 1940, Règim de bandidatge i terrorisme 1947.

Càstig: sistema d'ensenyament i tèxtil, pèrdua de feina, UB, àmbit policial.

Nacionalisme català: persecució lingüística, àmbit d'ús.

Maquis (anys 40): guerrilla armada antifranquista. Origen, objectius i final.

Oposició obrera i sindical (a partir de 1960): CCOO 1962, Procés 1001 1972.

Fi del règim (1970): atemptat contra Carrero Blanco 1973, execucions finals i repressió constant fins a la mort de Franco.

Tipus de paraules

Simples, derivades, parasintètiques, compostes, sigles i acrònims.

Segons el seu origen

• Patrimonials: evolucionen del llatí.
• Cultes: gairebé iguals al llatí.
• Dobletes: una paraula llatina origina dues paraules espanyoles.

Lexema = significat principal. Morfemes flexius = gènere, nombre, temps i mode. Morfemes derivatius = prefixos i sufixos.

Sufixos derivatius

• Nominalitzadors (substantius)
• Adjectivadors (adjectius)
• Verbalitzadors (verbs)
• Apreciatius (valoració): diminutius (petit), augmentatius (gran) i despectius (negatiu).

Variants

Diatòpiques: dialectes meridionals (andalús, canari, murcià i extremeny).

Trets de l'espanyol meridional: aspiració o pèrdua de -s, confusió r/l, pèrdua de -d-, yeisme i seseo o ceceo (andalús).

Trets morfosintàctics: ús de «ustedes», predomini del pretèrit perfet simple, diminutius freqüents i voseo.

Lèxic americà: indigenismes (mate, chile), anglicismes (mitin, mall) i africanismes (cumbia, bachata).

Variants americanes: caribenya, mexicana, andina, rioplatenca i xilena.

Diastràtiques: nivell culte, nivell mitjà o estàndard i nivell vulgar.

Vulgarismes: fònics (errors de pronunciació), lèxics (confusió de paraules) i morfosintàctics (errors gramaticals, com «habían muchos»).

Diafàsiques: depenen de la situació comunicativa.

Registre formal: seriós, correcte i planificat. Registre col·loquial: espontani, expressiu i quotidià.

Argots: llenguatge propi de grups concrets. Idiolecte: forma personal de parlar de cada individu, amb vocabulari, expressions i pronunciació pròpies.

Verbs

Indicatiu: present (he), pretèrit imperfet (había), pretèrit perfet simple (hube), futur simple (habré), condicional simple (habría).

Subjuntiu: present (haya), pretèrit imperfet (hubiera), futur (hubiere).