Semàntica i Gramàtica en Català: Significat, Ortografia i Verbs

Semàntica

Significat: què una paraula vol dir, un signe, un gest...

Sentit: com es percep una cosa, com s'entén o quin context li dona un significat únic.

Etimologia: estudi de l'origen de les paraules.

Geosinònims: conceptes que s'expressen amb paraules diferents segons la varietat geogràfica a què pertanyen (vermell en color roig).

Comparacions: establir una relació anàloga entre dues persones, objectes o qualitats (nexes: com, com si, tal com, com sembla...).

Metàfora: una identificació que s'estableix entre una realitat i un altre element que no es troba en el context literal.

Metonímia: la designació d'una cosa per una altra amb el nom d'aquesta (causa i efecte, continent i contingut, concret i abstracte, subjecte i objecte).

Apostrofació

S'apostrofa:

a) Davant de nombres: l'1, l'11...

b) Davant de sigles que comencen per vocal: l'ONCE, l'IPC, l'ISBN...

c) Davant de paraules estrangeres: l'hamster...

d) Davant de la s seguida de consonant: l'stop...

No s'apostrofa:

a) Davant de ny, x o i àtona, o u àtona: la nou, la xerrada, la iode...

b) Quan les paraules estrangeres s'adapten: la hamaca, la hobby...

c) Davant de lletres o noms: la essa, la ela.

d) Davant de u seguida de vocal: la iogurt, la hiena...

e) Davant de paraules començades per i, u àtones: la humiliació, la universitat...

f) Davant del prefix a-: la anormalitat, la asimetria...

Falsos amics i parelles lèxiques

aterrar (landfall), esclatar (blow), formatejar (format), telefonar (phone), covar (cobej), arrecerar (recolçar), collar (push), seure (set-it-seure), col·lisió (collision), col·lidir, inserir (insert), oferir (bid), reflex (reflective), fugir (leak).

Fonètica: sons alveolars i palatals

Alveolars:

/s/ fricativa sorda: s a l'inici de paraula, després de consonant o darrere sord: sabata, cansat, pastís... ss entre vocals: passar, cassola...

/z/ sonora: z a l'inici i entre consonant i vocal: esmorzar, Alzira... s entre vocals: casa, posar, visió... acabades en -ar, -ble, -ment: bonica, bonic, ...

Palatals:

Africada sorda /tʃ/: x entre consonant i vocal o a l'inici: Xarol, panxa, Anxo... tx entre vocals i en paraules finals: brotxa, despatx...

-ig, -g: final de paraula: g, j, tg, tj: roig, raig, mig...

Oposicions: g: -ject-, -jecc-: injecció, injectar...

Paraules amb -itja: qualsevol, qualssevol; sitja: sitja on es guarden els cereals; politja: roda que llaura la terra; alitja: partícules d'aire quan fa suspensions a la calor; ferritja: llimadures de ferro; desitjar, pitja, espitjar, trepitja...

Tipus d'oracions

Declaratives, interrogatives (totals, parcials) (directes, indirectes)

Dubitatives, exclamatives: (signe d'exclamació: mare meva!; exclamativa: hauria ho qui dit!; interjeccions pròpies: ah, ai, oh; interjeccions impròpies: visca!, amunt!; vocatius: tu!, Rafa!), optatives, imperatives (ordre o prec).

Copulatives, predicatives (transitives, intransitives, predicatives, pronominals, reflexives, recíproques, pseudoreflexes transitives i intransitives).

Activa, passiva, personal, impersonal (subjecte desconegut: truquen a la porta; subjecte indeterminat: no concorda en gènere, creu que tot és possible, sembla que demà vindrà prompte; construcció impersonal amb haver-hi: hi ha molta gent a la sala; fenòmens atmosfèrics: ahir va nevar molt; passives reflexes: concorda en gènere i nombre: es venen melons d'Alger.)

Conjugació del verb haver

Indicatiu:

Present: he; perfet passat: he hagut.

Imperfet: havia; passat plusquamperfet: havia hagut.

Passat simple: hagué; anterior: hagué hagut.

Perífrasi de passat: vaig haver; anterior perifràstic: vaig haver hagut.

Futur: hauré; futur perfet: hauré hagut.

Condicional: hauria; condicional compost: hauria hagut.

Subjuntiu:

Present: hagi; perfet: hagi hagut.

Imperfet: hagués / hagués; plusquamperfet: hagués / hagués hagut.

Imperfet: hagués; participi: hagut.

Infinitiu: haver; gerundi: havent.