Poesia de Salvador Espriu i Poesia Catalana Actual

Producció poètica de Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. A causa de la Guerra Civil, fou un altre escriptor oficinista. L'obra d'Espriu, caracteritzada per la mescla d'un intel·lectualisme extrem i d'un descriptivisme sovint càustic, té una gran singularitat.

En el seu primer llibre de poesia, Espriu va evocar el món destruït per la guerra. Els quatre llibres següents formen l'anomenat cicle líric.

Aquests llibres tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística, segons la qual Déu es comporta com un cec respecte a la humanitat.

La posició mística de Final del laberint canvià en La pell de brau. La poesia d'Espriu va ser qualificada com a realista. El to èpic de l'obra va semblar extremadament modern. En La pell de brau, Espriu aboca reflexions sobre la diversitat i la tolerància i tècniques antigues. El llibre va adquirir un caràcter de discurs cívic. Els seus poemes foren musicats i cantats per Raimon.

Característiques bàsiques de la poesia actual

Al començament de la dècada dels 70, la poesia no-realista es convertí en hegemònica i presenta les característiques següents:

• Nous paràmetres de codi textual: introduïa el lector dins el text.
• Pràctica rebel: connectant amb pràctiques d'escriptura.
• Nous valors de la paraula poètica: la paraula poètica passà a suggerir, a ser imaginativa i ambigua.
• La poesia, eina d'investigació: entesa com un camí d'accés al món de les idees, relacionades amb el món oníric.
• Nous arguments: la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.

Evolució durant les dècades de 1970 a 1990

L'any 1973 la poesia valenciana s'esdevenia en la poesia catalana. Els nous referents foren Salvador Jàfer (L'esmorteïda estela de la platja) i Amadeu Fabregat (Carn fresca).

Durant els anys 80, els poetes elaboren una visió de la realitat a través de la suma de vivències personals.

Als anys 90, tendiren a l'autobiografia i a la intimitat, i sovint manifestaren un acusat escepticisme.