Plató i Aristòtil: Món Sensible, Món Intel·ligible i el Mite de la Caverna

Plató: la veritat més enllà de les opinions

Enfrontant-se al relativisme dels sofistes, Plató creia, igual que Sòcrates, en l'existència d'una veritat última més enllà de les nostres opinions i de les nostres creences. La investigació de Plató no només s'ocupa de la moral, sinó que comprèn també temes com ara la natura, el coneixement o l'ésser humà. La inspiració del pensament platònic procedeix de Sòcrates, que diu que l'autèntica realitat es troba més enllà de les aparences, i que només podem assolir-la per mitjà d'un esforç seriós i compromès amb la veritat.

Món sensible i món intel·ligible

Plató distingia entre dos àmbits de la realitat:

• El món sensible: està format per totes les coses que veiem i toquem. És el món material que percebem amb els sentits i està format per coses particulars que són imperfectes, canviants i perible s, és a dir, perible s i caducs.
• El món intel·ligible: és diferent i està separat de tot allò material. Està integrat per les essències, és a dir, per realitats immaterials que no es poden copsar amb els sentits, sinó només per mitjà de la raó. Les essències són universals, perfectes, eternes i immutables.

La teoria de la participació

Afirma que les idees actuen com a models eterns i immutables de les coses, que al seu torn són el que són perquè participen d'aquella idea de la qual procedeixen. Les coses del món sensible procedeixen d'una idea i intenten imitar-la, malgrat que només ho aconsegueixin parcialment. De fet, Plató creia que tots els objectes del món sensible intenten semblar-se al màxim possible a les idees de les quals participen, malgrat que mai no acabin d'aconseguir-ho. Per tant, si les coses són còpies imperfectes de les idees que els serveixen de model, les idees són més importants que les coses i anteriors a les coses, així que el món intel·ligible és superior al món sensible i també més autèntic i més veritable.

Aristòtil: un realisme diferent

Aristòtil contrasta amb l'idealisme platònic i va elaborar una proposta realista molt diferent de la filosofia platònica. Pensava que l'intent platònic d'entendre la realitat per mitjà d'essències transcendents, eternes i immutables creava dificultats més grans que aquelles que suposadament intentava resoldre. Aristòtil proposa una filosofia realista: la realitat es troba al món sensible. Per a ell, l'única realitat que existeix és la que podem trobar en els individus particulars del món sensible. No hi ha cap món intel·ligible format per idees o formes transcendents. La realitat autèntica i veritable està integrada pels objectes que ens envolten i que podem veure i tocar. Per això diem que la metafísica aristotèlica és una proposta realista.

El mite de la caverna

El mite de la caverna de Plató és una al·legoria sobre la realitat del nostre coneixement. Plató crea el mite de la caverna per mostrar en sentit figurat que ens trobem encadenats dins d'una caverna, des que naixem, i com les ombres que veiem reflectides a la paret componen allò que considerem real.

Els dos mons de la República

El món sensible, la experiència del qual es viu mitjançant els sentits. Són múltiples, corruptibles i mutables.

El món intel·ligible o el món de les idees, la experiència del qual s'obté mitjançant el coneixement, la realitat i el sentit de la vida. Són úniques, eternes i immutables.

A la República, en els capítols VI i VII (amb l'analogia o símil de la línia i l'al·legoria de la caverna), Plató assenyala que l'origen del coneixement real es desprèn de les idees. Tanmateix, el món físic, visible o sensible, és un món de coneixement limitat, d'opinió. El mite de la caverna expressa la dualitat jacent entre el coneixement aparent (interior de la caverna) i el coneixement pur i real (exterior de la caverna). Això es tradueix en un dualisme epistemològic i un altre ontològic:

• D'una banda, el coneixement del món de les idees, compost pel coneixement intel·lectual i el coneixement discursiu.
• D'altra banda, el coneixement del món sensible, basat en l'opinió, i que està compost per la conjectura i la creença.