Noucentisme

Literatura catalana

Noucentisme

El noucentisme català comença l’any 1906 i acaba el 1923, i conviu amb el modernisme.

Objectiu

• Pas de la desorganització i pluralitat d’idees
• Situar Catalunya al mateix nivell que Europa

2 etapes

• 1906-1917: es designa perquè hi ha Eugeni d’Ors, que publica el Glosari (document en el qual hi ha les bases noucentistes) en una revista anomenada Les Veus de Catalunya.
• 1917-1923: mort de Prat de la Riba (personatge polític important). 1918: etapa de dictadura de Primo de Rivera, que condiciona les obres. Marxa Eugeni d’Ors. Ell va posar en les seves glosses una nova estètica a partir de 5 mots:

• Noucentisme: rebuig al romanticisme i al desordre sociocultural impulsat pels modernistes.
• Imperialisme: impulsa un moviment ordenador.
• Arbitrarisme: selecció dels elements de la realitat.
• Civilitat: harmonització de les diferents classes socials.
• Classicisme: respectaven els clàssics amb l’ordre, la raó, l’harmonia...

Poesia noucentista

Neix el 1906 amb Miquel Costa i Llobera (Horacianes) i Josep Carner (Els fruits saborosos).

Creació depurada d’una llengua poètica. La paraula del vent de Josep Carner va dur a terme una descoberta moderna de Barcelona com a ciutat idealitzada, amb model cosmopolita i de civilitat.

Josep Carner:

• Molt simbolisme
• Nabí → poesia → 1941 (obra de metafísica, de pensament i de reflexió)
• El giravolt de maig → teatre
• Bonhomies → poesia
• També va fer de traductor de l’anglès i del francès (Charles Dickens...)

Les avantguardes

Els autors van apostar per una visió crítica a causa de les grans tensions entre la burgesia i la classe obrera. Volien, amb la seva manera d’expressar l’art, destruir l’ordre i les normes establertes.

Cubisme: apareix a París a principis del segle XX i destrueix la realitat. Està a favor de la forma geomètrica. Els agraden els collages i els cal·ligrames (poemes amb forma). Volen que el lector reconstrueixi la realitat.

Futurisme: art nou relacionat amb una vida més moderna (una vida més moderna suposa màquines). S’aplica mitjançant les paraules amb llibertat, destruint la sintaxi i permetent la imaginació sense fils.

Dadaisme: apareix a Zuric el 1916. Ho nega tot i es dóna valor a l’espontaneïtat i a l’atzar.

Surrealisme: neix a París el 1924. Té com a objectiu el caos intel·lectual i crear una crisi de consciència. Incloïa elements romàntics i mètodes científics.

Avantguarda catalana

2 etapes:

• 1915-1924: cubisme i futurisme → Josep Maria Junoy → poemes i cal·ligrames. Joan Salvat-Papasseit.
• 1925-1938: dadaisme i surrealisme → Dalí, Josep Vicenç Foix → pretenien sacsejar la vida intel·lectual catalana.

Els anys vint i trenta: la renovació estètica

Context literari: la literatura produïda en aquests anys mostra una adequació als corrents internacionals i una ampliació d’interessos.

En la poesia veiem innovacions aportades per l’avantguarda. Es desenvolupa el postsimbolisme, representat pels escriptors retòrics i per poetes que van desembocar en la poesia pura, és a dir, en la realitat quotidiana que entenia el fet poètic com una experiència de cultura estèticament completa, amb un lirisme suggeridor i ric. Autors: Jorge Guillén i Carles Riba.

En la narrativa destaca la creació de nous paràmetres que se centraven en l’anàlisi del jo. Els autors havien desplaçat la importància del narrador i conferien cada vegada més la veu al protagonista.

En teatre, la renovació dramàtica catalana no està tan vinculada amb els corrents estètics estrangers. Els dramaturgs catalans abandonaran els models modernistes i potenciaran el poema dramàtic i la comèdia burgesa.

Poesia

• Referent de la poesia postsimbolista: Carles Riba (1893-1959) → Estrenes, Les elegies de Bierville. Es va dedicar a la traducció dels clàssics, com l’Odissea d’Homer.
• També destaca Josep Sebastià Pons → cantava temes lligats a la terra → Canta perdiu.
• Josep M. Sagarra → gènere de la cançó → Cançons de rem i vela.
• Marià Manent → hereu del noucentisme.
• Bartomeu Rosselló-Pòrcel → Imitació al foc.
• Màrius Torres → Poesies.

Retrobament de la novel·la

Es produeix un desinterès per part dels noucentistes; només Josep Carner i Carles Soldevila van apostar per la novel·la psicològica. Aquesta té un punt de vista intern i conté molt monòleg interior que reprodueix el pensament del personatge.

El 1925 Carles Riba i Josep M. Sagarra es plantegen posar al dia la novel·la catalana.

• Laura a la ciutat dels sants → Miquel Llor
• Vida privada → Josep M. Sagarra
• Aloma → Mercè Rodoreda

Els anys trenta hi ha una nova generació d’autors amb noves tècniques, com la novel·la psicològica o les avantguardes. Els autors principals són Pere Calders (El primer arlequí) i Salvador Espriu amb la novel·la Laia.

Teatre

Poema dramàtic: escrit en vers, ambientat en l’àmbit rural, sempre té un final feliç.

Josep M. Sagarra va estrenar 37 obres, com L’hostal de la Glòria o El cafè de la Marina.

Comèdia burgesa: retrata aquesta classe social i planteja problemes de la vida matrimonial que sempre es resolen feliçment. Es localitza en zones cosmopolites i s’escriu en prosa. Destaquen Carles Soldevila i Joan Oliver → La fam (1938).