Noucentisme i Avantguarda: Literatura Catalana del Segle XX

El Noucentisme

El noucentisme és el pacte entre intel·lectuals, alguns dels quals participen en la política i la burgesia, per aconseguir protecció per la cultura catalana.

• Un ideari nacionalista definit per Prat de la Riba (Nacionalitat Catalana, 1906).
• Un model cultural propi format per Eugeni d'Ors.
• Una llengua normativitzada.
• Una estètica literària harmònica amb idees burgeses.

Relacions amb el modernisme

Semblances: processos de modernització de la cultura catalana, europeïstes, antitradicionalistes, lluita per la creació d'una llengua literària apta, defensa del parnassianisme i del simbolisme.

Diferències:

• Modernisme: seguidors del ruralisme, localisme i romanticisme; artista aïllat i oposat al poder polític; propostes idealistes i radicals; inspiració i genialitat.
• Noucentisme: classicisme, civilitat, arbitrarisme, col·laboració intel·lectual, conservadorisme, organització i planificació.

Definició

Moviment ideològic i cultural aparegut entre 1906 i 1923 que contribuirà a establir pautes de comportament social que faran possible una acció reformista i transformadora de la societat.

Etapes

• 1. Etapa combativa: Enric Prat de la Riba és president de la Diputació de Barcelona; Eugeni d'Ors dissenya el moviment noucentista i Josep Carner publica les propostes reformistes de Fabra.
• 2. Etapa establerta: es creen la Biblioteca de Catalunya i l'Escola de Mestres; l'IEC publica la Gramàtica de Fabra. Amb la dictadura de Primo de Rivera, el noucentisme arriba a la fi.

Poesia

Cura formal i estilística, sintaxi oracional complexa i equilibrada, fredor i distanciament entre poetes i objecte poetitzat, model parnassià i simbolista, ressonàncies clàssiques grecollatines i de la literatura medieval, reelaboració culta de temes d'inspiració popular.

Josep Carner

Fou el poeta noucentista més destacat, molt culte, llicenciat en Dret, Filosofia i Lletres. Fou periodista, traductor i sobretot poeta. Destaquen quatre etapes:

• Etapa d'iniciació (1896-1905): destaca el llibre Els poetes.
• Etapa noucentista (1905-1924): destaquen el primer llibre de sonets, Els fruits saborosos, i el segon llibre de sonets, Auques i ventalls.
• Etapa intimista (1924-1940): El cor quiet i Nabí.
• Poesia pura (1940-1957): Arbres.

Eugeni d'Ors

És l'autor de les Glosses de la Veu de Catalunya. Fou un intel·lectual de gran influència i destaca La ben plantada, de caràcter simbòlic.

Avantguarda

És un període de recuperació cultural de la llengua catalana: acceptació normativa fabriana. El 1931 sorgeix la primera ràdio catalana i el 1933 els 26 diaris catalans.

L'avantguarda és un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia, amb una voluntat de ruptura dels models artístics però també morals, vigents en aquell moment i, per tant, en general amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert. Té dos períodes.

Primer període (1909-1929)

• Futurisme: volia rompre amb el passat; velocitat, esport i lluita; els agradaven les màquines i eren cultes amb el cos. El seu teoritzador fou Marinetti, que s'acostava perillosament al feixisme italià. Tendències literàries: destrucció de la sintaxi, abolició dels adjectius, supressió de l'analogia immediata, destrucció de l'arbitrarisme poètic i introducció d'elements sensitius.
• Cubisme: volia la reconstrucció mental de l'ordre artístic. El seu teoritzador fou Apollinaire. Eren pacifistes i destacaven el calligrama, els collages, les diferències d'impremta i la desaparició dels enllaços de la frase.
• Dadaisme: volia reproduir el balbuceig d'un bebè. El seu teoritzador fou Tristan Tzara. Eren anarquistes i destacava l'escriptura automàtica i els moviments anteriors.

Segon període: el surrealisme

Volia assolir els coneixements més recòndits de la realitat. André Breton en fou el teoritzador. Eren marxistes i destaquen: escriptura automàtica, associació de paraules, distorsió aleatòria, ús de l'al·lineació i l'anàfora, expressió de la psicologia humana.

Joan Salvat-Papasseit

Va néixer en una família obrera i la seva formació fou autodidàctica. D'idees anarquistes, escrivia en revistes com Un enemic del poble i d'altres. Va morir de tuberculosi als 30 anys.

Etapes de Salvat-Papasseit

• 1. Moralisme-regeneracionista (1914-1916): Humor de fàbrica.
• 2. Avantguardes-futurista (1917-1919): Poemes en ordre hertzians.
• 3. Dels -isme a la cançó (1920-1921).
• 4. Realisme: mitificació de la realitat: La gesta dels estels, Poemes de la rosa dels llavis i Ossa menor.

Escola Mallorquina

Mentre a Catalunya es desenvolupa el noucentisme, a Mallorca, en un context diferent, irromp una manera particular de fer poesia: són els poetes de l'anomenada Escola Mallorquina. Aquests poetes tenen a l'abast una llengua viva i col·loquial que havia sofert minsament les influències del castellà.

En un sentit més literari, és l'estètica definida per les característiques comunes dels poetes mallorquins, els quals, acceptant el magisteri de Costa i Llobera i Alcover, escrivien durant els primers cinquanta anys del segle XX. Tenen una economia i una voluntat de formar escola.

Característiques

• Classicisme, pulcritud i musicalitat del vers.
• El paisatge com a motiu temàtic.
• Humanisme i sentiment elegíac.
• Fidelitat als mestres Costa i Llobera i Alcover.
• Insularitat i aïllament.
• Visió idealitzadora de la realitat.

Autors:

Literatura dels anys 20 i 30

El 1914 esclata la Primera Guerra Mundial i es crea la Mancomunitat de Catalunya. Del 1923 al 1930, la dictadura de Primo de Rivera; el 1931 arriba la Segona República Espanyola i el 1932 es redacta l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El 1931 es redacta l'avantprojecte d'estatut per les Illes Balears. Del 1936 al 1939 és un període de guerra civil.

El projecte de modernització lingüística