Narrativa Catalana i Valenciana: Autors, Etapes i Obres Clau

Enric Valor

Enric Valor: etapes:

1. Els primers passos i obra de joventut: inici de la seua passió, l'experiment d'Estrolowickz.

2. Amor per la seua terra i la literatura oral del seu lloc d'origen: rondalles valencianes, adaptació literària del folklore narratiu valencià (recuperació de la literatura oral).

3. Reflexió sobre un món rural que desapareix: Foc a Castalla i L'ambició d'Aleix, novel·la ambientada en terres de la Marina i el Comtat, amb descripcions detallades i recreació del paisatge i de l'època.

4. Anys 80, cicle de Cassana: la idea de l'emigrant s'assembla a L'ambició d'Aleix perquè se centra en els conflictes individuals del protagonista en relació amb el medi que l'envolta. Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó giren al voltant de l'evolució d'una sèrie de famílies valencianes, també de les comarques meridionals, al llarg de les primeres dècades del segle XX. Protagonista i col·lectiu. Els diferents canvis en la seua vida li permeten conèixer i assumir la lluita de la classe obrera i rural; això es reflecteix en les contradiccions de classe.

Contribució literària i lingüística

Difusió de les normes del castellà amb diverses obres de gramàtica de reconegut interès, recuperació lexicogràfica, compilació de la literatura popular de tradició oral i obra narrativa.

Estil: preferència per la narració tradicional en tercera persona, model narratiu realista.

Mercè Rodoreda

Dos models narratius

Psicologia i base realista

La plaça del Diamant, Aloma, El carrer de les Camèlies.

Recreació del fantàstic

L'autora passa a una etapa mística i simbòlica, en la qual cobren importància la fantasia i l'erotisme: Viatge i flors, Quanta, quanta guerra.

Narrativa psicològica

Correspon a tota l'etapa de joventut de l'autora. Entre les seues influències hi ha Virginia Woolf, James Joyce, Marcel Proust... Les obres d'aquest model tenen en comú:

1. Protagonisme femení i recerca de la identitat pròpia. A La plaça del Diamant, Natàlia perd la llibertat i la identitat després de casar-se amb Quimet. En els últims anys de la seua vida recupera la identitat, conscient que ha perdut la joventut, i deixa oberta una porta a la felicitat. A El carrer de les Camèlies, Cecília Ce, xiqueta abandonada, pobra i destinada a la prostitució, busca en la infantesa el retorn a una mena de paradís perdut. A Aloma, una jove idealista, casada amb un home més major, viu una relació fracassada.

2. Importància del pas del temps: el relat s'enuncia des d'un present indefinit a partir del qual es conta la vida del protagonista. Els personatges fan un balanç de la pròpia existència i busquen recuperar un passat ideal.

3. Ús del monòleg autobiogràfic: tècnica que consisteix en una confessió íntima dels personatges.

4. Simbolisme: els símbols funcionen com a metàfora de la psicologia dels personatges o de les seues relacions.

De los anys 70 fins a l'actualitat

La Generació dels 70 comença a escriure i publicar a les acaballes de la dictadura franquista. Busquen una literatura d'experimentació, tant en les formes com en els models, i ho fan en una llengua literària a la qual no havien tingut accés. Contribuiran a la normalització de la llengua i de la literatura quan es va recuperar la democràcia. Als anys 80 s'abandona l'experimentalisme i es potencia la investigació de diferents gèneres narratius. Boom. Les últimes dècades del segle XX: recerca de la normalització literària.

Altres autors

• Baltasar Porcel: novel·les influïdes pel realisme (Sol negre, Els argonautes), va evolucionar cap a una narrativa més imaginativa que connecta amb el realisme (El cor del senglar).

• Terenci Moix: va aportar a la literatura catalana l'influx de la modernitat anglesa i francesa, urbana i transgressora, que parlava de l'homosexualitat sense tabús (Onades sobre una roca deserta).

• Montserrat Roig: va practicar la narrativa, el periodisme i l'assaig, des d'una perspectiva progressista i feminista (El temps de les cireres).

• Carme Riera: prosa intimista amarada de lirisme i sensualitat (Te deix, amor, La mar com a penyora). Treballa la descripció psicològica dels personatges i la penetració en el seu món interior.

• Jaume Cabré: a la seua obra apareix com a constant la relació de l'individu amb el poder, que és capaç d'alterar la realitat.

• Quim Monzó: narrativa breu, però també novel·les, i participa del periodisme literari i d'opinió.

• Novel·la policíaca: Ferran Torrent.

• Fantàstica: Jaume Fuster.