Narrativa Catalana dels Anys 40: Temes, Tendències i Autors Clau
Classified in Other languages
Written on in 
English with a size of 4.49 KB
Narrativa Catalana dels Anys 40
La narrativa dels anys 40 es caracteritza per una tradició modernista que reflecteix el xoc entre l'individu i la societat. Utilitza les tècniques de la novel·la realista i naturalista del segle XX i recull influències de la novel·la psicològica russa.
La novel·la psicològica
Ambientada en un món burgès, analitza i explica el món intern dels personatges. Els temes principals són el desengany amorós, la inadaptació a la realitat i el sexe. Els personatges femenins entren en crisi amb el seu entorn, cosa que els porta a la rebel·lia i a la frustració.
La crítica social
La novel·la i el conte presenten una crítica del món burgès amb humor, caricatura i ironia. Aquests textos segueixen els mateixos corrents que la novel·la.
La prosa periodística
L'autor també escriu prosa no fictícia, relacionada amb el periodisme, en la qual descriu la realitat tal com la coneix.
La narrativa de postguerra
La novel·la i el conte comencen a recuperar importància. La novel·la d'anàlisi psicològica continua l'anàlisi psicològica de l'època anterior i tracta el món interior, incorporant nous temes, tècniques i recursos. El tema de la postguerra es fa present de manera constant.
Tres tendències realistes
- Testimonialista: autors que es van exiliar i expliquen els fets viscuts.
- Existencialista: denuncia la situació política de la postguerra i presenta l'ésser humà com a víctima de situacions absurdes.
- Mítica: utilitza un narrador subjectiu que explica els seus records.
El conte
Pere Calders és l'autor més destacat d'aquesta narrativa breu, ja que combina un marc realista amb elements fantàstics. Així mateix, Josep Pla es centra en el memorialisme.
La contemporaneïtat
Augmenta el nombre de lectors i es creen col·leccions i revistes. Les novel·les es caracteritzen pel realisme psicològic i moral: se centren en el món interior i en l'anàlisi psicològica dels personatges, en un marc realista.
Transgressió temàtica
Es tracten temes considerats tabú per la moral burgesa, com el sexe o l'homosexualitat, la qual cosa pretén demostrar la hipocresia de la societat.
La novel·la de gènere
Va servir per renovar i normalitzar la narrativa. Destaca la novel·la policíaca.
Món novel·lístic realista
El marc històric és realista i pretén mostrar personatges autònoms. També es construeixen mons mítics. Els temes principals són la memòria, el record i el pas del temps.
El conte urbà
L'ambientació urbana retrata la societat tal com és, però amb una visió pessimista. Hi ha dos tipus:
- Descriptiva: retrat humorístic de la societat sense cap intenció més enllà de la descripció.
- Alegòrica: alegoria pessimista de la societat moderna, marcada per un sentit i una coherència propis. El protagonista es veu atrapat en una espiral que l'engoleix irremeiablement.
Maria Àngels Anglada
Jaume Cabrer la caracteritza com una poeta universal. És reconeguda com a crítica literària, especialment centrada en els déus, Zeus i Apol·lo. Va col·laborar en revistes literàries i es va dedicar a l'educació.
De la seva obra crítica destaquen Aproximació a la poesia de Salvador Espriu. Com a poeta, són importants Díptic i Kiparassía. Com a narradora, destaquen Sandàlies d'escuma i El violí d'Auschwitz. Va ser nomenada filla única de Figueres.
El violí d'Auschwitz (1994)
L'obra parla del patiment dels jueus als camps de concentració, sobretot a Auschwitz. Transmet la capacitat de resistència de l'ésser humà en situacions extremes i destaca el tema de la música. El context extern se situa durant la Segona Guerra Mundial i el context intern abasta un any.
Context històric i geogràfic
- La Divisió Blava: unitat de voluntaris espanyols que va formar una divisió d'infanteria per lluitar contra la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.
- Alemanya: Ravensbrück, Bergen-Belsen.
- Polònia: Auschwitz, Treblinka.
- França: Les Milles.
- Txèquia: Theresienstadt.
- Àustria: Mauthausen.