Música Nacionalista: Característiques i Compositors Clau

Característiques de la música nacionalista

1. La música nacionalista parteix d'accents populars, però aconsegueix un abast universal. Incorpora elements del folklore, utilitza els ritmes i els trets propis de les seves danses i cançons modals, presta atenció a la poesia del país i incorpora instruments de percussió amb un propòsit colorista en la instrumentació.

Context històric

2. Es van unificar Alemanya i Itàlia, i es van separar els imperis turc, austrohongarès, rus i Iugoslàvia. Van sorgir països nous, com Holanda. El violinista i compositor Pablo de Sarasate va destacar amb el Zapateado.

Trets principals del nacionalisme

3. S'abandonen les formes clàssiques i s'utilitza la música orquestral programàtica i la música vocal i dramàtica.

4. Entre els compositors russos destaquen Borodin, César Cui i Modest Mussorgsky. El llenguatge anterior era el francès. Les característiques són: encoratjar l'aspiració al nacionalisme, abandonar les formes clàssiques per la música programàtica, orquestral, vocal i dramàtica. Moltes de les seves obres es van deixar de banda, perquè en un principi no es van considerar músics professionals.

5. Veus: la soprano i la contralt. Compositor: Borodin, Aleksandr.

6. El compositor finlandès Jean Sibelius. Països dominants: Rússia. Títol: Vals.

Compositors txecoslovacs

7. Compositors txecoslovacs: Dvořák i Smetana. Títol 1: Simfonia del Nou Món, escrita a Nova York. Títol 2: La Moldava, que descriu els afluents del riu i, durant el lapse, les ondulacions amb figuracions en semicorxeres, interpretades per flautes i clarinets, i quan l'afluent comença a fer-se més gran s'afegeixen els cordes i els instruments de vent, fins a desembocar en el riu Vltava.

Altres compositors i obres

8. Compositors: Isaac Albéniz, Sevilla. Instrument original: piano. Estructura: AA'-A.

9. Argument de L'amor bruixo: la història d'una bruixa gitana anomenada Candela, que veu com el seu amant mor i s'interposa l'espectre del seu amant amb el seu amor.

Corrents del segle XX

10. Impressionisme: utilitza escales orientals de tot tipus, és molt tranquil·la i sembla que segueix un ritme suau, recreant la música clàssica. Dodecafonisme: música molt dissonant, sense to de referència, que sembla estar perduda. Neoclassicisme: apareix una nova música amb una certa intenció de recuperar l'antiga i fer-la moderna.