Llorenç Villalonga: Vida, Obra i Bearn

Llorenç Villalonga

Fill d'en Miquel Villalonga, fou militar. La família del seu pare era propietària d'unes possessions a Alaró, Binissalem i Lloseta. Estudià Medicina, experiències vitals que acumula i que més tard converteix en literatura. A París s'especialitza en Psiquiatria, moment que aprofita per entrar en contacte amb la literatura francesa. A partir de la revolta militar del 1936, Villalonga es decanta pel bàndol feixista, del qual fa propaganda a través d'articles de premsa. Durant aquest període abandona la vida «desordenada» de la seva joventut i es casa amb na Maria Teresa Gelabert. Aquesta unió representa el principi d'una nova etapa literària. Autor de novel·la, conte i teatre: publicà 15 novel·les, cinc reculls de narracions breus, cinc obres de teatre, a més de col·laborar en la premsa de Mallorca i Barcelona.

Sàtira i crítica social

Durant els primers anys presenta posicions hostils respecte el món intel·lectual català, representat pels autors de l'Escola Mallorquina. Aquesta sàtira és molt present a Mort de dama, considerada una gran novel·la per la inserció subtil i profunda dins la realitat social del seu temps i per la penetració psicològica dels personatges. També hi ha lloc per a la caricatura de l'Escola Mallorquina. Aquesta burla causà un gran escàndol en la societat mallorquina, conservadora i tradicional.

Influències literàries i filosòfiques

Villalonga rep una formació francesa, que el duu a admirar Marcel Proust, autor de A la recerca del temps perdut, i Voltaire (pensador il·lustrat), del qual recull l'escepticisme i la visió equilibrada del món, amb el predomini de la intel·ligència sobre la passió.

Bearn, la seva obra més important

Aquests dos ingredients són presents en Bearn, la seva obra més important i difosa. Aquesta novel·la intensament mallorquina és la història d'un matrimoni aristocràtic sense fills que viu la seva velesa administrant els pocs recursos econòmics que els resten. Dividida en dues parts, a la primera, «Sota la influència de Faust», Don Toni intenta retenir l'inexorable pas del temps fugint de París amb la seva neboda Xima; a la segona, «La pau regna a Bearn», torna a casa, es reconcilia amb la seva dona i es resigna a la velesa refugiant-se en la redacció de les seves memòries com una manera d'assolir l'eternitat.

Autobiografia i literatura

Villalonga ha fet de la seva vida l'objecte central de la seva obra, tot i que aquesta no es pugui considerar una autobiografia. Només Les falses memòries de Salvador Orlán es poden considerar autobiogràfiques.

Temes i personatges

El tema més freqüent en el conjunt de la seva obra és el retrat de la societat mallorquina, a la qual comença satiritzant, després idealitza i acaba mitificant-la; és una societat en què és present la lluita entre dos mons: el tradicional i el modern. Els personatges més ben tractats són els femenins, que presenten una psicologia més complexa i matisada: encarnen la delicadesa, el refinament, l'equilibri i la intel·ligència.

Villalonga parteix del coneixement que té de les persones i dels ambients que ell havia conegut de prop. Se sent atret per l'aristocràcia terratinent.