La poesia catalana a la cort d'Alfons el Magnànim

Fins al segle XV, la cort renaixentista d'Alfons el Magnànim a Nàpols suposa una evolució per a la lírica catalana i l'abandonament de l'amor cortès.

Jordi de Sant Jordi

Valencià, és autor d'un cançoner de gran qualitat. Utilitza el català amb occitanismes.

Ausiàs March

Poeta europeu original de l'època, suposa la ruptura amb la llengua dels trobadors, i és influència per a poetes catalans hispànics del segle XVII, tot i que és valencià.

Poeta medieval i modern

En l'obra de March es troba un contrast entre la forma i el contingut: la forma, en albert i estrofa, correspon a la tradició medieval, i el contingut reflecteix un canvi intimista, ja que la poesia amorosa no consisteix en l'elogi de la dama, sinó en el mirall de l'ànima del poeta.

Estructura dels cants

March estructura el poema en dues parts: arrenca amb una comparació i, a continuació, el cant es personalitza i emergeix el jo.

Cicle dels cants d'amor

March agrupa els cants amorosos amb els quals es refereix a la dama.

Joan Roís de Corella

De València, escriu obres en vers i en prosa, i la seva poesia és renovadora i apassionada.

Llibre de cavalleria

Narracions fantàstiques amb herois capaços de vèncer enemics fabulosos. La novel·la cavalleresca ocorre en escenaris reals, es refereix a esdeveniments històrics i a herois humans.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanch

Espai i temps

A Europa i Àfrica.

Estructura

Els primers capítols són una breu història d'un llibre de cavalleria. En les parts següents, Tirant lluita a Sicília, Rodes i el nord d'Àfrica.

L'amor i els personatges

Tirant s'enamora de Carmesina i és correspost. La trama es bifurca entre amor i guerra. Tirant és educat, sap tractar les dames, cantar i ballar. Carmesina està enamorada de Tirant. La viuda Reposada també està enamorada de Tirant.

Curial e Güelfa

Estructura i personatges

Curial és un jove de pocs recursos, acollit pel marquès de Montferrat, que rep una formació adient a l'època. La germana del marquès, Güelfa, s'enamora d'ell i es converteix en la seva protectora. L'obra combina les trames cavalleresques amb les tècniques de la narració històrica, mitològica i sentimental, elements que l'acosten a la realitat.

El renaixement de la tradició clàssica

Fruit del procés d'assimilació de les idees innovadores de l'humanisme, que comporta la recuperació de la cultura greco-llatina i de les normes de l'estètica clàssica, com la mesura, la proporció i l'equilibri.

Humanisme i Renaixement suposen un canvi, el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna: tot és qüestionat, les formes de poder, el sentit de la vida i la creació artística. També és una època de descobertes científiques.

Context sociopolític als territoris de llengua catalana

La Corona d'Aragó viu una situació delicada. La unió amb la Corona de Castella i el descobriment d'Amèrica releguen els territoris catalans a una situació secundària. La cort es trasllada fora de la Corona d'Aragó (Toledo, Valladolid, Madrid).

La literatura catalana del segle XVI

Context polític

El context polític provoca una davallada en la producció literària: pocs autors, i de qualitat.

La cort de signe renaixentista

La cort de Germana de Foix aglutina els escriptors que escriuen en castellà. El Renaixement penetra en la literatura catalana a partir de la literatura medieval.

La literatura popular

La disminució de la literatura culta fa que els gèneres tradicionals del poble mantinguin intacta la llengua. Aquesta literatura popular, oral o escrita, assegura la continuïtat de la llengua i de la producció literària.

Poesia

El Renaixement renova els gèneres i els temes de la poesia, en formes italianes com el sonet. La poesia catalana evoluciona a partir de la poesia dels trobadors gràcies als models de Dante i Petrarca.

Pere Serafí: la renovació poètica

Renovador de la poesia catalana i introductor de les formes renaixentistes. És autor de dos llibres, d'Amors, constituït per un conjunt de formes modernes, i l'amor cantat des de la tristesa i la melancolia. Va escriure les grosses cançons a partir d'un refrany tradicional.

Joan Timoneda

Valencià que viu a l'entorn de la cort de la Germana de Foix, recopilador de poemes populars al cançoner Flor d'enamorats, que conté també poemes originals.

La prosa

La prosa afavoreix el debat, expressat en forma de diàlegs, on els personatges discuteixen les qüestions que els preocupen. L'important a Europa és Erasme de Rotterdam. L'erasmisme arriba a través de l'humanisme i de les universitats.

Cristòfor Despuig: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

L'obra catalana en prosa més valuosa del moment són els Col·loquis de Tortosa, una conversa on tres persones passen revista a les qüestions de l'època: la política, l'actitud i la reforma.