La Literatura Barroca Catalana: Poesia i Prosa

Poesia del Barroc

La poesia barroca catalana compta amb diversos representants fonamentals:

1. Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona): És l'autor més representatiu de la poesia barroca. Té una extensa producció, que inclou des de sonets fins a romanços, que barregen elements cultes i populars, temes greus i jocs humorístics.
2. Francesc Fontanella: Va escriure diverses poesies, com ara un panegíric a la mort de Pau Claris (president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors). També va escriure obres de teatre com la Tragèdia pastoral d'amor, firmesa i porfia o un poema mitològic construït com un diàleg teatral titulat Lo desengany.
3. Josep Romaguera: Segueix el conceptisme de Baltasar Gracián, és a dir, forçar el llenguatge per a aconseguir una expressió artificiosa i enginyosa.

La Prosa del Barroc

Durant tota l'Edat Moderna, una sèrie de persones amb accés a la cultura escrita van escriure dietaris en català, cosa que demostra la importància de la llengua en l'àmbit quotidià i la persistència d'un model normatiu sòlid que provenia del gran prestigi assolit durant els segles anteriors. Es tracta d'uns textos de caràcter privat en els quals l'autor, com a testimoni directe del seu temps, vol deixar memòria per al futur d'allò que ha vist.

• Bernat Guillem Català de Valeriola: Noble de la ciutat de València que va dedicar-se a la literatura culta sobretot en castellà, però que va usar el valencià en la seua autobiografia.
• Pere Joan Porcar: Capellà de l'església de Sant Martí de València, va deixar constància en el seu dietari, titulat Coses evengudes en la ciutat i regne de València, de molts fets històrics rellevants de l'època, com ara l'expulsió dels moriscos, però també de diferents successos menors que il·lustren l'imaginari col·lectiu del Barroc.
• Joaquim Aierdi: En la segona meitat del segle XVII destaca l'obra d'aquest altre religiós de València. El seu dietari, Notícies de València y de son regne, descriu diferents fets, des de celebracions fins a enfrontaments socials. En la prosa d'Aierdi es veu clarament la pervivència del model normatiu heretat de l'Edat Mitjana, alhora que apareixen molts girs col·loquials.