La Cancelleria Reial i la Literatura Medieval Catalana

La Cancelleria Reial al Segle XIII

La cancelleria reial es creà amb la finalitat de posar ordre administratiu. És una institució de la cort encarregada d’elaborar i arxivar la documentació oficial de la Corona. Com que s'usava el llatí, llengua culta des que l’aprenien a l’escola, la diferència entre el llatí escrit i la llengua oral va fer necessari que aquests documents passaren a ser redactats també en aragonès i català, conservant però l’estil dels textos llatins. Així, la llengua va adquirir una perfecció i un equilibri clàssic.

Primers Testimonis Escrits

Com a traducció de la fi del segle XII, el Llibre jutge és un codi legislatiu dels visigots. Al final del segle XII, el document més important són les Homilies d’Organyà, apunts manuscrits que expliquen uns quants passatges dels evangelis. Se’n conserven 5 homilies que contenen un fragment breu de l’evangeli. L’autor és anònim i l’objectiu era ajudar els feligresos a superar les dificultats de comprensió; va ser usat per l’Església.

Les primeres mostres de la nostra cultura inclouen les Glosas silenses y emilianenses, el escrit més antic que es conservava de la nostra llengua. El 1981, en el volum sisè de l’obra completa de Vicent Andrés Estellés, s’aplegaven els seus primers escrits i apareix el títol simbòlic de Les homilies d’Organyà.

Textos Juridicoadministratius

Destaquen tres llibres de molta importància: el Llibre del Repartiment, el Llibre dels Furs i el Llibre del Consolat del Mar. En els pròlegs i en els preàmbuls, mostren certes llibertats expressives que s’acosten a l’ús estètic de l’idioma:

• 1. Llibre del Repartiment: Primer registre de la propietat i naixement del Regne de València.
• 2. Llibre dels Furs: Constitució i ordenament jurídic.
• 3. Llibre del Consolat de Mar: Drets marítims, amb la funció de regular una part molt important de la Corona d’Aragó, que era hegemònica a la Mediterrània.

Les Cròniques

La literatura no era una finalitat en si mateixa sinó un instrument al servei d'un altre objectiu; els autors no s’estaven d’amagar-ho i solien manifestar-ho obertament. En la segona meitat del segle XIII i la primera del XIV es redacten quatre textos que formen el cos historiogràfic més important d’aquella època:

• La de Jaume I
• Bernat Desclot
• Ramon Muntaner
• Pere el Cerimoniós

Què és una Crònica?

És la narració d’uns fets històrics barrejats amb elements llegendaris, exageracions i manipulacions intencionades. Són obres a cavall entre la novel·la de cavalleries, la historiografia i la propaganda reial. Per això, hi domina la visió subjectiva del narrador, que sol ser testimoni presencial i part interessada dels fets referits.

Aquestes quatre cròniques intenten fomentar un sentiment nacional i heroic, historiant l’època coetània de l’escriptor. A més d'un interès històric i social, tenen un gran interès lingüístic i literari de primer ordre.

Les cròniques tenen unes característiques comunes:

• Els elements de ficció: llevat de la crònica de Pere II, la resta incorporen fets llegendaris.
• Els patriotismes.
• El sentiment religiós.
• La intenció didàctica i moralitzadora.

Elements de Comunicació de les Cròniques

• Emissor: El rei (heroi) o un funcionari sota el seu dictat.
• Receptor: Públic oient i sovint analfabet.
• Missatge: Fets històrics i gestes.
• Canal: Oral-públic oient.
• Codi: En català, llengua del rei, de la majoria de la població i allunyada del binomi església-llatí.

Estudi de les Quatre Cròniques

Crònica de Jaume I

Narració autobiogràfica del rei Jaume I. La seva llengua és viva, senzilla i expressiva; empra la fórmula amb què el rei es refereix a si mateix. És un llibre de memòries amb la finalitat de salvar l’oblit d’uns fets, amb voluntat didàctica i religiosa. La matèria narrativa abasta des del període de l’engendrament del rei fins a la seva mort.

Crònica de Bernat Desclot

Escrita per un funcionari de la cort, se centra en el regnat de Pere II el Gran. Presenta un llenguatge senzill, amb algun tic administratiu, i utilitza elements llegendaris.

Crònica de Ramon Muntaner

És la més extensa i més personal. Es mostra defensor dels monarques i un propagandista d’aquella corona en expansió i de la nostra llengua comuna. L’objectiu d’aquesta crònica era deixar constància dels seus serveis a la corona.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Narra fets esdevinguts durant el regnat del seu pare. És un relat autobiogràfic on empra el 'nos' majestàtic, amb un llenguatge elegant i madur, i elements propis de l’humanisme.

Poesia Àrab i Poesia Trobadoresca

Quan Jaume I arriba a les nostres terres, aquestes formaven part del Xarq al-Andalus (zona oriental). La classe dominant era culta i refinada, la qual cosa es comprovava en la seva poesia, reflex del que pensaven que era el paradís d’Al·là.

La conquesta representa un canvi d’organització política, social, religiosa i cultural. Això afavoreix l’aparició d’una literatura en vers i prosa en to èpic i elegíac (poesia de la nostàlgia), sent una bona mostra els textos d’Ibn al-Zaqqaq de València.

Els Trobadors

Al segle XII, moment en què s’inicia la Reconquesta a Occitània, la poesia trobadoresca esdevé protagonista. És una poesia laica que transmet valors de cortesia, noblesa, amor i guerra. El primer trobador va ser Guillem de Peitieu.

Els trobadors componen els seus textos en les llengües modernes; a diferència dels poetes que continuen escrivint en llatí, els trobadors escriuen les seues composicions en provençal fins a l’arribada d’Ausiàs March.

Són obres cantades o recitades amb acompanyament musical, sent el trobador l'autor tant del text com de la música, a vegades interpretades per joglars. La poesia trobadoresca gira al voltant de dues temàtiques principals: l’amor i la guerra.

L'Amor Cortès

Són composicions que exalten la figura de la dama, adulant-la i idealitzant-la. S’hi descriu, a través d’una convenció literària, l’amor entre el trobador (hom) i una dama (la Midons) de classe social més elevada, a la qual el trobador ret vassallatge amorós. El trobador es mostra fidel, demanant-li que li atorgue la seva atenció.

Habitualment la dama estava casada amb un senyor feudal, amb qui s'unia per conveniència. Es tracta d’un amor adúlter representat a través d’una relació amorosa que segueix els principis bàsics de la societat feudal: submissió i fidelitat. La relació es basa en el concepte de desig; es tractava d’un joc on s’elogiava la bellesa i la noblesa de la dama.

Per al trobador, l’amor és una passió que comença amb la visió de la bellesa de la dama. El procés de l'amor passa de la joia (que li provoca desig) al dolor davant la dificultat o impossibilitat de la relació. Supera quatre estats:

• Tímid: No s’atreveix a explicitar el seu amor.
• Suplicador: Acceptat en un primer grau per la dama.
• Entenedor: Amant tolerant, pot fer-li cançons o alguna carícia.
• Drutz: Relació física.

Cal destacar que la vida del trobador que expliquen aquests textos és poc fiable des del punt de vista de la realitat històrica.

Estils i Gèneres de la Poesia Trobadoresca

La poesia trobadoresca compta amb composicions on el trobador ha de respectar les estructures mètriques i musicals:

• La Cançó: Gènere on s’expressen les qualitats de la dama i es fa explícita la relació amorosa. Consta de diferents estrofes (cobles) i una estrofa breu a la fi del text anomenada tornada. Presenta rima consonant i mètrica regular.
• El Sirventès: Composicions que el trobador emprava amb l’objectiu d’expressar sentiments, tractant temes polítics o guerres. No tenien música original; feien servir melodies conegudes pel públic.
• El Plany: Composició on el trobador es lamenta per la pèrdua o mort d’algú estimat i en fa explícit el dolor.