Humanisme i Literatura Catalana: Del S.XIV al S.XV

Humanisme

És el moviment intel·lectual que va sorgir a Itàlia al segle XIV com a resposta a la crisi social i religiosa. S'adopta l'antropocentrisme. L'acceptació de la tradició clàssica com a model implica la represa de la filosofia com a disciplina acadèmica i de l'ensenyament com a eina de progrés. Jaume II va adquirir una obra de Titus Livi a Itàlia; aquest moment es considera la penetració de l'humanisme en les lletres catalanes. El nou interès pel món clàssic és el pilar de la producció original de Bernat Metge. L'obra més rellevant és Lo somni, escrita en primera persona, que té l'objectiu de legitimar la posició de l'autor. És la primera manifestació de prosa humanística.

Poesia del segle XIV al segle XV

Els autors que proliferen en els textos morals doctrinaris són:

Francesc Eiximenis

Va escriure obres per a l'ensenyament moral dels cristians. Va ser un escriptor molt prolífic i la claredat expositiva el va fer molt llegit. L'obra s'adreça a les persones simples i sense grans lletres amb una finalitat divulgativa, es caracteritza per un estil directe i planer, i per l'ús d'anècdotes i proverbis. Obres més importants: Lo Crestià i El llibre de les dones.

Vicent Ferrer

Va fer 280 sermons, que duraven més de tres hores i que escoltaven fins a 8.000 persones. Característica d'aquests sermons era la por, que provocava amb l'anunci de la fi del món. Utilitzava modulacions de veu, gestos, onomatopeies, llàgrimes o qualsevol altre recurs a fi de subratllar el temor de l'infern etern. La Bíblia i l'Església eren les úniques autoritats de coneixement per a Ferrer.

Anselm Turmeda

Ausiàs March

Suposa la renovació del vers català. La seva influència arriba fins al segle XX i és mil·lenària de la literatura catalana. Va escriure 128 poemes repartits en 4 parts: cants d'amor, cants de mort, cants morals i cants espirituals. L'amor ocupa un lloc central. Es presenta com un ésser privilegiat, que gaudeix del mestratge amorós. En els cants empra cinc senhals, diferents per a referir-se a les dames a qui dedica els poemes. Els principals són Plena de seny i Llirs entre cards. Per a ell, el poema es concep com la projecció i l'anàlisi del pensament. Els cants de mort i morals arrepleguen els aspectes més doctrinals i filosòfics.

• Estructura: continuista, utilitza el decasíl·lab amb cesura.
• Estil: té un to didàctic i és el gran clàssic de la lírica medieval.

Curial e Güelfa

La trama s'emmarca en dues idees. D'una banda, l'acumulació de mèrits per ascendir socialment, que es presenta matisada per una moral dubtosa. D'altra banda, la necessitat del suport econòmic mostra el valor dels diners com a mecanisme de progrés social. El lèxic és mercantil i masclista. A diferència de Tirant lo Blanc, els personatges principals acaben vius i feliçment junts.