Història del Teatre: De l'Antiguitat a l'Època Contemporània

EDAT ANTIGA: 3000 aC - s. V dC

Els primers teatres van sorgir a Grècia, a l'aire lliure i de forma semicircular.

Les grades es construïen aprofitant el pendent de la muntanya i rodejaven l'orquestra (l'espai pla davant l'escenari).

A l'escenari el cor cantava i ballava, i els actors actuaven amb màscares, dialogant entre ells i amb el director del cor.

Només hi actuaven homes.

Grècia i després Roma van portar el gènere dramàtic a la perfecció i van crear la comèdia i la tragèdia.

La Tragèdia

És el gènere teatral més antic. La força del destí empeny els protagonistes a la fatalitat. Té una temàtica seriosa amb un to greu i elevat. Un exemple destacat és Èdip rei de Sòfocles.

La Comèdia

Té una finalitat crítica i moralitzadora amb un desenllaç feliç. Presenta personatges quotidians propis del moment històric, fent èmfasi en els defectes, amb un llenguatge col·loquial i un to humorístic i satíric. Un exemple és Mostel·lària de Plaute.

EDAT MITJANA: s. V - XV

El teatre medieval era originàriament de caràcter religiós, relacionat amb les celebracions de Nadal i Setmana Santa.

A partir del segle XI es van començar a representar els misteris (fragments de la Bíblia) i els miracles (vides de sants), amb la intenció d'explicar de forma senzilla la doctrina religiosa al poble.

Poc a poc es van començar a representar obres amb temes no religiosos que agradaven i divertien als fidels. Així, van aparèixer les farses, un gènere còmic i satíric amb la finalitat d'entretenir.

El pas del teatre religiós al profà

• Al principi es representava a les esglésies i en llatí.
• Al segle XII es feia a l'atri de l'església i en llengua vulgar.
• Quan la temàtica era clarament profana, les representacions es traslladaven a les places públiques i van aparèixer les primeres confraries d'actors professionals.

Un exemple conegut és la Farsa de Hans Sachs.

EDAT MODERNA: s. XVI - XVIII

El teatre va perdre el caràcter religiós i va avançar en dues direccions:

• Teatre culte: durant el Renaixement va recuperar els models clàssics (grecs i llatins) i es va adreçar a les classes aristocràtiques.
• Teatre popular: s'adreçava al poble i es representava a les places públiques amb actors ambulants.

Aquests corrents van conflueir al segle XVII, quan les obres es van començar a representar en teatres coberts amb companyies estables d'actors.

El segle XVII va ser una època d'esplendor on van aparèixer autors de gran qualitat: a Anglaterra, Shakespeare; a França, Molière; i a Espanya, Calderón.

Autors destacats

• William Shakespeare: Hamlet, Macbeth i Romeu i Julieta.
• Molière (Jean-Baptiste Poquelin): Creador de la comèdia francesa, va fer teatre de caràcters amb obres com L'avar.

EDAT CONTEMPORÀNEA: s. XIX - XX

El teatre va experimentar grans canvis en l'escenografia.

La invenció de la llum elèctrica va obrir moltes possibilitats en l'ambientació de l'escena.

Els decorats, el vestuari i el maquillatge van evolucionar de manera notable.

Autors del segle XIX

Àngel Guimerà amb Mar i Cel i Henrik Ibsen amb Casa de nines.

El teatre independent

Al segle XX va sorgir el desig d'innovació i experimentació. Inclou text, música, dansa i circ. Expressa la lluita contra la injustícia i la desigualtat, així com la soledat i la desorientació de l'individu que no es pot realitzar perquè el món en què viu és absurd i caòtic.

Samuel Beckett va destacar dins del teatre d'avantguarda amb l'obra Tot esperant Godot.