Els Corrents Literaris del Renaixement al Segle XVIII

El Renaixement

Característiques: sorgeix a Itàlia al segle XV, influenciat per l'humanisme. Implica una major presència de la cultura clàssica grega i llatina, que és reivindicada i estudiada. Se'n vol extreure i reinterpretar valors com l'ordre, la serenitat, l'harmonia, la bellesa i la raó.

El Renaixement europeu

El Renaixement va permetre l'aparició d'artistes polifacètics com Michelangelo Buonarroti, Leonardo da Vinci, Sandro Botticelli o Donatello. A la literatura, alguns autors renaixentistes importants són François Rabelais, Erasme de Rotterdam i Ludovico Ariosto.

El Renaixement català

Els humanistes catalans s'expressen únicament en llatí. Joan Lluís Vives, filòsof humanista reformista, deixeble i amic d'Erasme de Rotterdam, va estudiar a París. Per la Inquisició espanyola va viure exiliat a Bruges, on es va dedicar a l'estudi filosòfic i teològic dels autors clàssics i renaixentistes.

Pere Serafí

Segueix la tradició medieval, però recupera alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme. Poeta i pintor, conegut amb el sobrenom de lo Grech, la seva poesia reflecteix la barreja d'influències i corrents característics del Renaixement. Té punts de contacte amb els trobadors i Ausiàs March i, d'altra banda, utilitza la forma renaixentista del sonet, influït per Petrarca. Serafí cita autors clàssics (Homer, Virgili, Ovidi) i autors del dolce stil nuovo (Dant i Petrarca).

En el seu poema Sonet fa servir la forma poètica per excel·lència del Renaixement, el sonet. És una forma ordenada per representar un pensament moral, filosòfic o crític, compost de 14 versos organitzats en dos quartets i dos tercets decasil·labs (4+6), amb rima consonant, encreuada en els quartets (ABBA/ABBA) i variable en els tercets. La primera estrofa presenta el tema; la segona, l'amplia; la tercera, reflexiona sobre la idea central, i la quarta, més emotiva, introdueix una conclusió.

El Barroc

Característiques del Barroc

Apareix al segle XVII el moviment del Barroc, una antítesi del Renaixement, que destaca pels següents trets:

• Consciència de la mort i brevetat de la vida. Pessimistes i desenganyats, el plaer és efímer i la humanitat tendeix cap a la degeneració i el vici.
• Contradicció de la condició humana. Grans tensions entre sentiments contraris: vida i mort, lirisme i burla, bellesa i lletjor, veritat i mentida, llum i fosca. No hi ha terme mitjà.
• Gust estètic artificial, conceptual, recarregat i exagerat. Fan servir molts recursos (paradoxes, hiperbats, hipèrboles) i molts registres alhora.

El Barroc europeu

El Barroc va tenir a Espanya un dels seus grans centres de producció, amb pintors (Velázquez, Zurbarán, Murillo) i escriptors (Lope de Vega, Calderón de la Barca, Luis de Góngora, Francisco de Quevedo). El segle XVII s'inicia amb dos grans de la literatura, William Shakespeare i Miguel de Cervantes.

El Barroc català

A les terres de parla catalana, la producció literària va ser influenciada per la literatura castellana. Grans autors alternen ambdues llengües i també reben la influència dels temes que tracten. Dos grans autors catalans són Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.

Francesc Vicent Garcia

Va escriure poesia, prosa i teatre seguint els models dels autors castellans del moment. La seva obra representa els extrems del Barroc, del més sublim al més grotesc. Se'l relaciona amb el conceptisme, un corrent poètic conreat per Quevedo que consistia en els jocs de paraules i l'ús de l'enginy. La fama prové sobretot del seu vessant més groller, humorístic, exagerat, burlesc i escatològic, amb un llenguatge castellanitzat i ple de tòpics literaris.

Francesc Fontanella

Viu en un clima patriòtic i secessionista, i escriu poemes amorosos i frívols fent servir diversos pseudònims. El seu estil es basa en la burla, la ironia i l'humor deformador que l'acosten al culteranisme, un corrent poètic conreat per Góngora que fa ús de cultismes provinents del llatí, referències mitològiques o hiperbats violents. Fontanella acaba ingressant en l'orde dominicà després de la mort de la seva segona dona i es dedica a escriure poesia religiosa de penediment, glosses i composicions de temes bíblics o teològics. La seva obra més coneguda és teatral: Lo desengany.

La Il·lustració

Característiques de la Il·lustració

La Il·lustració recupera durant el segle XVIII els ideals del Renaixement: gran confiança en el progrés i la raó, que il·luminen la humanitat cap a nous i millors coneixements. Cal que les obres literàries siguin didàctiques per transmetre els coneixements filosòfics, polítics o científics necessaris. Hi ha un retorn a les normes dels antics grecollatins (equilibri, sobrietat, mesura).

La Il·lustració europea

És un moviment francès que propugna el liberalisme polític i la llibertat religiosa. Culmina en la Revolució Francesa del 1789 i la fundació d'una democràcia burgesa basada en la separació dels tres poders. Per als escriptors il·lustrats, la literatura havia de difondre els principis ideològics: el liberalisme en contra de l'absolutisme polític i el dogmatisme religiós. Destaquen Voltaire, Jean-Jacques Rousseau, Diderot i d'Alembert.

La Il·lustració catalana

Als Països Catalans es va expressar en castellà, sobretot a partir del Decret de Nova Planta. Això va provocar el desprestigi del català i la consideració de llengua vulgar. Malgrat això, va continuar escrivint-se en català.

Josep Pau Ballot

Va escriure manuals didàctics per a l'aprenentatge del castellà i del llatí, i va escriure la primera gramàtica impresa. La Gramàtica i apologia de la llengua catalana és el punt de referència per als autors que escrivien en català. Ballot reivindica la dignitat i la validesa del català i anima els catalans a utilitzar-lo.

La literatura popular

Característiques

És anònima, oral, amb una gran força expansiva i de múltiples variants. És una literatura que no evoluciona gaire i es basa en estereotips.

La literatura popular catalana

Mantenia una gran vitalitat en tots els gèneres. El català seguia sent la llengua majoritària de les classes populars dels Països Catalans. La castellanització només va afectar les classes privilegiades, properes a la cort.

• Poesia: gran varietat de gèneres: nadales sobre el naixement de Crist, corrandes, goigs... Els romanços són poemes narratius. Tota aquesta poesia manté unes característiques semblants: vers d'art menor, rima assonant, ús abundant de repeticions, musicalitat...
• Prosa: cal destacar les rondalles i les llegendes, relats fictici de caràcter fabulós.
• Teatre: el sainet és la peça clàssica del teatre popular, on es descrivien costums de l'època, acompanyada de música i cançons. Tenia una intenció satírica, amb els estaments militar i religiós i personatges prototípics. També es continuava representant un teatre religiós per celebrar les liturgies de Nadal i de Pasqua. L'Església promovia i se servia del teatre per fer arribar a les classes humils els seus ensenyaments doctrinals i moralitzadors.