Característiques del Renaixement, Teatre i Prosa Valenciana

Característiques del Renaixement

• L’originalitat preval sobre la tradició.
• Visió antropocèntrica del món.
• Es valora la vida terrenal per damunt de la sobrenatural: carpe diem.
• Afany de conéixer científicament el món que ens envolta.
• L’art esdevé estudi de la naturalesa i les seues lleis: art clàssic.
• Predomina la cultura laica però també una religió íntima.
• La literatura ha d’aconseguir una harmoniosa bellesa formal, i s’ocupa de temes com: mitologia, tòpics pastorils, introspecció amorosa, exaltació del paisatge…
• La llengua de cultura és el llatí clàssic ciceronià, però prosperen i es fixen les llengües nacionals.
• Concepció del món influïda per la filosofia clàssica: l’escepticisme, l’epicureisme, les doctrines estoiques i les idees de Plató.
• Valoració del cos humà.
• La intel·ligència pot arribar per si mateixa a la veritat, sense revelació divina.
• Amb diners i intel·ligència es pot arribar a l’èxit.

Teatre i Prosa Renaixentista

El teatre

Durant el virregnat de Germana de Foix, en la primera meitat del segle XVI, València va ser un actiu centre teatral. Joan Ferrandis d’Herèdia i Lluís del Milà van escriure dues obres, La vesita (1524) i El cortesano (1535), una mena de teatre cortesà per a recrear la vida de la cort. Són obres bilingües, amb parlaments en valencià i castellà, que donen més sensació de realisme.

En la segona meitat del segle XVI destaca l’aportació de Joan Timoneda amb un teatre religiós per promoure els valors de la Contrarreforma, amb obres com L’Església militant i El Castell d’Emaús. A final del segle, hi ha dos fets que contribueixen a l’èxit del teatre en castellà a València. La presència de Lope de Vega, que va passar uns anys desterrat a la ciutat, on va escriure algunes de les seues obres, va fer que els autors locals reproduïssen els models teatrals de Lope en castellà.

Val a dir que aquests autors van participar, al costat d’altres intel·lectuals d’origen noble, en l’Acadèmia dels Nocturns, una mena de tertúlia poètica promoguda a València per Bernat Català de Valèriola.

La prosa

L’interés renaixentista per l’antiguitat porta molts intel·lectuals a reconstruir la història des dels romans fins al seu temps. Empren fonts escrites i arqueològiques per a fonamentar els fets que exposen, amb una clara voluntat ideològica d’usar la història com a argument a favor de les seues idees sobre el present.

Obres historiogràfiques destacades:

• Pere Antoni Beuter: va escriure un tractat d’història del Regne de València en dues parts. La primera arribava fins a la conquesta de Jaume I, i la segona, en canvi, es publicà directament en castellà.
• Cristòfor Despuig: va escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa el 1557. No es va publicar per por de la Inquisició, ja que en l’obra hi havia una certa afinitat amb les idees d’Erasme, atés que es consideraven favorables a la Reforma. En aquests col·loquis o diàlegs prenen part dos cavallers tortosins, Fàbio i Lúcio, que expliquen la història de la ciutat a don Pedro, un cavaller valencià acabat d’arribar.