Característiques de la Poesia Catalana Actual

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual. (179 paraules)

La poesia catalana de la dècada dels vuitanta va estar marcada per la pèrdua progressiva dels grans mestres de la postguerra com Espriu o Vinyoli. Es va continuar cultivant una poesia relacionada amb les avantguardes històriques, amb referents com Joan Brossa i la seua obra Poesia rasa.

Probablement, però, la línia estètica predominant en la poesia catalana de les dues últimes dècades del segle XX siga el realisme líric, on la influència de la poesia de Vinyoli ha estat decisiva.

Al llarg de la dècada dels vuitanta van aconseguir la maduresa artística poetes com Gimferrer, Formosa, Parcerisas i Narcís Comadira, el qual ha tendit, a través d’un rigor mètric i lingüístic progressiu envers les formes clàssiques, cap a la contemplació, la reflexió i la ironia. A partir de la dècada dels vuitanta s’ha donat a conèixer una sèrie de poetes que han defensat un cert barroquisme vital i plantejaments volgudament heterodoxos.

Enric Casasses

La poesia d’Enric Casasses ha adquirit una actualitat creixent. La seua obra, qualificada de psicodèlica, populista i romàntica, s’ha convertit, durant la segona meitat dels noranta, en un referent inexcusable.

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho. (162 paraules)

La difusió que, de manera progressiva, ha aconseguit l’obra de Miquel Martí i Pol l’ha convertit en un fenomen únic d’estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX. Aquesta estimació i popularitat s’expliquen perquè la poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l’hermetisme. D’altra banda, la sinceritat de la seua veu poètica i l’experiència biogràfica que comunica són unes altres raons importants per a comprendre per què la poesia de l’autor ha obtingut aquest ressò.

En aquest interès hi ha tingut un pes innegable la interpretació que, d’una part de la seua obra, n’ha fet el cantant Lluís Llach; si bé, per damunt de tot, cal atribuir-lo a la calidesa dels seus poemes, en els quals l’amor, l’experiència moral individual i col·lectiva o la convivència amb la greu malaltia que va patir són presentats amb un llenguatge que sol defugir l’artificiositat.

Entre les seues obres més importants destaquen El poble, La fàbrica, Estimada Marta i El llibre de les solituds.