Anàlisi de Textos: Cohesió, Consistència i Registre segons Halliday

Comentari de text

En aquest comentari s'analitzaran aspectes com la cohesió, la consistència i el registre (Halliday).

1r. Anunci

En primer lloc, s'anunciaran els aspectes que es tractaran.

2n. Determinació i anàlisi del registre (Halliday)

Es determinen i analitzen les característiques del registre segons Halliday:

• Item (específic, genèric)
• Channel (canal)
• Functional tenor (funcions del llenguatge*)
• Personal meaning (grau de funcionalitat, propòsit)

3r. Consistència

S'analitza la consistència del text.

4t. Cohesió

S'analitza la cohesió del text.

Descripcions

* Funcions del llenguatge: referencial, expressiva, connotativa, metalingüística, poètica i fàtica.

Tipus de text segons la intenció comunicativa

• Descriptiu: informa sobre estats (com és?).
• Narratiu: explica fets i accions (què passarà?).
• Instructiu: dona instruccions, ordres o consells (com es fa?).
• Predictiu: afirma què pot succeir en el futur (què passarà?).
• Explicatiu: explica per fer entendre alguna cosa (per què és així?).
• Argumentatiu: exposa opinions per convèncer (penso que...?).
• Conversacional: intercanvi d'informació entre dos interlocutors (què diu, què diuen?).

Textos científics

Tenen una finalitat informativa, i de vegades persuasiva; també poden tenir un discurs persuasiu, o ser instructius o directius. Es caracteritzen per:

• Substantius abstractes i adjectius especificatius.
• Construccions preposicionals.
• Temps verbal present i verbs copulatius.
• Oracions impersonals amb 'is' (no tematització, no rematització; el rheme és el tema i el subjecte predicatiu).
• Tecnicismes.

Característiques: exposició objectiva de coneixements, disposició lògica i coherent de conceptes, llenguatge denotatiu i referencial, seqüències expositives i termes específics amb un sol sentit.

Recursos discursius

Proporcionen objectivitat i claredat: definicions, descripcions, classificacions (permeten jerarquitzar la informació), comparacions (fàcils de entendre), exemplificacions i demostracions.

Text periodístic

Informa, entreté i exposa fets succeïts. Organitza la informació segons la seva importància, amb un llenguatge estàndard.

Gèneres:

• Informatiu (narra amb objectivitat: notícia, reportatge).
• D'opinió (considera des d'un punt de vista personal: article, columna).

Notícia: objectiu d'informar de manera clara i ràpida, amb llengua estàndard i un grau de formalitat mitjà.

• Estructura interna: ha de donar informació sobre l'esdeveniment (què), el protagonista (qui), el temps (quan), la manera (com) i les causes (per què).
• Estructura externa: títol (fets que anuncien l'acció), entradeta (dades fonamentals de la notícia), cos, intertítols i poques fotografies.

Article d'opinió: l'autor exposa i defensa la seva opinió, amb caràcter explicatiu o argumentatiu. Pot ser un article (redactat per un especialista que valora i analitza amb el seu coneixement) o una columna (redactada per un col·laborador, amb contingut variat relacionat amb fets o anècdotes d'actualitat).

Coherència

Selecció i ajust adequat de la informació.

Regles:

• Progressió: relació entre la informació coneguda (tema) i la informació nova (rema).
• No contradiccions: cap contingut no ha de contradir els anteriors.
• Relacions: tots els enunciats han de estar relacionats amb la idea central.

Progressió temàtica:

• Lineal: Tema 1 → informació nova → Tema 2 → informació nova...
• Amb tema constant: (ítem → informació 1, informació 2, informació 3...).
• Derivat: tema general → informació; subtema 1 → informació; subtema 2 → informació...

Cohesió

Formes d'aconseguir la relació entre les parts del text:

• Lèxica: vincle entre dues o més paraules: repeticions, sinònims/antònims, encapsulament, hipònims/hiperònims, associació.
• Anàfora: relacions gramaticals entre un element i el seu antecedent: substitució pronominal, elipsi.
• Connexió: elements que organitzen i relacionen les diferents parts del text.

Elements de connexió:

• Organitzadors: indicadors i finalitzadors (per començar, en definitiva); ordenadors distributius (en primer lloc, d'una banda, de l'altra); additius i continuatius (així mateix, igualment); temporals (abans, ara).
• Introductors: indicadors de punt de vista (des del meu punt de vista); introductors temàtics (incidentalment, quant a); introductors d'exemples (per exemple); introductors d'aclariments (és a dir).
• Connectors: (a més, però, en canvi, llavors, per tant, davant...).