Jacint Verdaguer's Epic Poems: L'Atlàntida and Canigó

L'Atlàntida: Verdaguer's Early Epic

L'Atlàntida aconsegueix els honors dels Jocs Florals, permetent a Jacint Verdaguer dedicar-se exclusivament a ser escriptor. A partir d'aleshores, Verdaguer comença a viatjar i a escriure sobre les seves impressions en prosa. Amb els anys, també s'aprecia la seva paraula poètica religiosa.

En definitiva, L'Atlàntida és un gran poema èpic culte que incorpora la literatura catalana amb una gran construcció narrativa, incloent molts elements de llenguatge popular (com termes de geologia i natura). Amb la seva poesia, Verdaguer volia aconseguir:

• Convèncer la societat.
• Mostrar les seves conclusions religioses.

Canigó: Masterpiece of Catalan Literature

Canigó és un poema èpic que supera L'Atlàntida. Comprèn una varietat de formes poètiques i situacions que el converteixen en una obra mestra de la literatura catalana. Els 12 cants i l'epíleg de dues campanes elegíaques li permeten emprar una varietat de registres adaptats a l'objectiu de cada secció. Canigó fuig, per tant, d'una unitat estructural tancada i monotemàtica. Incorpora diversos ingredients que resulten una aportació interessant i original a l'adaptació moderna del poema èpic.

Canigó acaba amb un plantejament al·legòric que manifesta la victòria de la religió cristiana sobre un món de fantasia i fades encantades.

Verdaguer's Religious Conviction

Finalment, Verdaguer va portar la seva ideologia religiosa fins a extrems com la pràctica de l'exorcisme.