Casa Milà (La Pedrera): Arquitectura Modernista de Gaudí

Casa Milà (La Pedrera) d'Antoni Gaudí

Detalls Tècnics

• Arquitecte: Antoni Gaudí
• Datació: 1906 - 1912
• Localització: Barcelona
• Estil: Modernisme Català
• Materials: Pedra, maó, ceràmica (trencadís) i ferro
• Sistema Constructiu: Edifici amb estructura de ferro i revestiment de pedra

Anàlisi Formal

Elements de Suport i Estructura

Malgrat l'aspecte petri, l'edifici té una innovadora estructura interior de ferro. La pedra és un revestiment, combinada amb maó en algunes zones. La façana no és un mur de càrrega, sinó que és independent de l'estructura (com un mur cortina), subjectada amb cintes de ferro. Això permet una gran llibertat en la distribució interior. Els pilars interiors són irregulars, sense seguir línies rectes.

Elements de Coberta

El terrat, o coberta, tendeix a ser pla però presenta formes singulars i escultòriques. Està coronat per xemeneies, torres de ventilació i badalots (sortides de les caixes d'escala), molts recoberts amb trencadís. Les xemeneies adopten formes antropomòrfiques (com guerrers) i també formes abstractes.

Espais Interiors

La Casa Milà utilitza la planta lliure, amb espais sense una estructura geomètrica definida, articulats al voltant de dos grans patis interiors. Es considera Gaudí un precedent de l'arquitectura orgànica, on la funció crea l'òrgan. Tots els apartaments eren diferents i irregulars, i el mobiliari original fou dissenyat específicament per Gaudí.

L'edifici consta de planta baixa, cinc pisos (incloent-hi el Principal), soterrani i golfes. Les golfes, d'aspecte rústic, estan construïdes amb arcs parabòlics (o catenaris), basats en el mètode funicular per garantir-ne l'estabilitat.

Aspecte Exterior

L'aparença exterior suggereix moviment, amb ondulacions suaus com les del mar, que redueixen la pesantor visual de la pedra. Predomina el color blanc de la pedra calcària, contrastat amb el negre del ferro forjat de les baranes dels balcons. Malgrat les corbes, l'edifici manté un volum general força cúbic i horitzontal. Les formes naturals inspiren elements com les baranes, que semblen branques o algues marines. Hi ha una absència de línies rectes i un predomini de les formes corbes.

Estil i Influències

Encara que s'emmarca dins del Modernisme català, l'obra de Gaudí, i en particular la Casa Milà, té característiques úniques. És distintiu l'ús del trencadís (fragments de ceràmica trencada aplicats sobre morter humit). La principal font d'inspiració és la natura. Tot i compartir aquesta inspiració amb altres arquitectes modernistes, l'enfocament de Gaudí fou significativament diferent.

La Casa Milà és vista com un precedent de l'arquitectura orgànica (estil posteriorment associat a figures com Frank Lloyd Wright). A mesura que l'obra de Gaudí evolucionava, esdevenia més expressiva, fet que porta alguns a considerar-lo un precursor de l'Expressionisme alemany.

Interpretació

Context Històric

Esdeveniments que van influir en la creació o recepció de l'obra:

• La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)
• L'assalt als tallers de la revista ¡Cu-Cut!
• L'auge del Catalanisme
• La industrialització

Funció de l'Obra

L'edifici fou dissenyat com una casa de pisos (apartaments de lloguer), amb una funció privada i utilitària. El pis principal estava reservat per a la família Milà.

Contingut i Significat

És un exemple d'arquitectura orgànica. Fou encarregada per Pere Milà i Roser Segimon. Popularment, rebé el sobrenom de La Pedrera per la seva aparença poc convencional. Hi havia prevista una inscripció mariana ("Ave Maria gratia plena Dominus tecum") en homenatge a la Mare de Déu de Gràcia, que finalment fou descartada. Els seus contemporanis sovint se'n burlaven, comparant-la amb un pastís o un garatge de zepelins, fins i tot abans d'estar acabada.