Notes, summaries, assignments, exams, and exercises for Greek for Vocational training

Les Quatre Grans Cròniques i els Registres Lingüístics

Les Cròniques

Eren obres que relataven la història d'un rei, d'un regne o d'un senyor feudal, amb vocació propagandística.

Les 4 Grans Cròniques

• El llibre dels fets del rei Jaume I: feta per ell mateix, narra les conquestes que ell mateix havia fet a Mallorca, Eivissa i el regne de València.
• La crònica del rei en Pere: escrita per Bernart Desclot, relata principalment la campanya de Sicília del rei Pere II contra els francesos.
• La crònica escrita per Ramon Muntaner: conta la conquesta d'Alfons el Franc de Menorca i se centra en el regnat de Jaume II el Just, l'inici de la conquesta de Roger de Flor i els almogàvers dels ducats d'Atenes i Neopàtria.
• La crònica escrita pel rei Pere

Anselm Turmeda

Va néixer a Mallorca a mitjan segle XIV i molt prompte va ingressar en l’orde dels franciscans. Va estudiar a Lleida i a Bolonya, on va viure deu anys i on sembla que s’interessà, entre moltes altres coses, per la religió musulmana. El 1385 abjurà del cristianisme i marxà cap a Tunis, es va fer musulmà i va obtenir diversos càrrecs i distincions. S’hi casà amb la filla d’un alt dignatari i tingué alguns fills.

El papa Benet XIII i alguns reis d’Aragó van intentar convèncer-lo amb tota mena de garanties i de perdons perquè tornés a les terres i a la fe dels cristians, però el mallorquí sempre s’hi va oposar, probablement a partir d’una crisi espiritual causada per les lluites que havia provocat el Cisma...

La cancelleria reial

El llenguatge solemne: Jaume I va crear la Cancelleria Reial, organisme administratiu de la Corona d'Aragó i també l'Arxiu de la Corona. Va fer que tota la documentació judicial del Regne fos redactada en romanç i així el català i l'aragonès es van convertir en llengua nacional.

Joglars i cançons de gesta

Els joglars recitaven poemes narratius on els protagonistes (herois) lluitaven contra els enemics de la fe (els musulmans) i els enemics de la pàtria (francesos, castellans...), els quals derrotaven gràcies al seu valor, poder, intel·ligència i gràcies a Déu, com deien les cançons de gesta. S'anomenen epopeies.

Les quatre grans cròniques

Crònica de Jaume I

La Crònica de Jaume I recull les confessions d'un home...

1. Els primers textos en català

Fòrum Iudicum, Homilies d’Organyà.

1.1. Literatura catalana

Literatura popular

Els primers representants van ser els joglars, que eren cantants i músics que tocaven instruments i distreien el poble. Els gèneres literaris feudals eren: l'èpica (anònima, cantada), la lírica (d'autor conegut, cantada) i la narrativa romanesca (novel·les franceses bàsiques, llargues i extenses). Servien per informar i distreure.

Literatura culta

La llengua culta era el llatí. El primer autor català va ser Ramon Llull (segle XIII). Els primers poetes van ser els trobadors, que escrivien en provençal. Al segle XV ja es feia poesia en català, i el primer poeta a escriure en català va ser Ausiàs Marc.

Literatura medieval

Els

Ramon Llull: vida i obra

Néixer a Mallorca, autor medieval. Fins als 30 anys va viure una vida cortesana i fàcil. Durant 5 nits va tenir una visió: se li va aparèixer Jesucrist crucificat mentre ell escrivia poesia amorosa, i va pensar que, amb aquell senyal, Déu el cridava a dur una vida diferent. Va viatjar molt. Gran objectiu de la seva vida: convertir tothom al cristianisme.

Fundació i viatges

Va fundar una escola a Miramar per formar-hi missioners. Va viatjar a Tunis per convèncer que estaven equivocats, i allà va morir.

Llegat literari i lingüístic

265 títols en català, àrab, llatí i occità (no en conserva cap). Innovador en escriure en català, llengua romànica, sobre ciència, medicina... Creador del català literari (neologismes,...

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70

Durant el període de la postguerra, la poesia esdevindrà el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura catalana. A l'exili americà es publiquen els dos llibres de poemes més importants de la postguerra: Nabí, de Josep Carner, i Elegies de Bierville, de Carles Riba.

Als anys 60, la menor pressió de la censura fa possible l'aparició d'una literatura de caràcter més realista i de compromís polític. És l'anomenat realisme històric o social, i els representants són Pere Quart, amb Llibre de vacances pagades, i Salvador Espriu,...

Qüestió 11. Evolució del teatre del postguerra fins als anys 70

En aquesta època tan difícil, el públic preferia obres d'evasió. L'èxit d'aquest gènere podia haver representat el punt de partida de la recuperació del teatre valencià, però aquesta recuperació no es va produir pel desprestigi del valencià, el qual va comportar la mort del sainet, ja que es percebia com un «teatre de poble». La falta de públic i la censura van portar a la desaparició de moltes companyies, i els teatres es van convertir en cinemes. A més, és l'època d'expansió del cinema, que va llevar públic als teatres.

Cap al final dels anys 50 es va intentar renovar el teatre valencià amb ajudes del Teatro Club, l'Aula Ausiàs March i el Teatre Estudi...