Anselm Turmeda: Vida, Obra i Llegat del Frare Mallorquí
Anselm Turmeda
Va néixer a Mallorca a mitjan segle XIV i molt prompte va ingressar en l’orde dels franciscans. Va estudiar a Lleida i a Bolonya, on va viure deu anys i on sembla que s’interessà, entre moltes altres coses, per la religió musulmana. El 1385 abjurà del cristianisme i marxà cap a Tunis, es va fer musulmà i va obtenir diversos càrrecs i distincions. S’hi casà amb la filla d’un alt dignatari i tingué alguns fills.
El papa Benet XIII i alguns reis d’Aragó van intentar convèncer-lo amb tota mena de garanties i de perdons perquè tornés a les terres i a la fe dels cristians, però el mallorquí sempre s’hi va oposar, probablement a partir d’una crisi espiritual causada per les lluites que havia provocat el Cisma d’Occident.
Per aquesta situació tan particular i pel fet que siga considerat com un profeta a l’islam, s’ha parlat més de la seua vida sorprenent que de l’obra. La major part d’aquesta, escrita íntegrament a Tunis, s’inspira en obres anteriors de procedència molt diversa, amb una finalitat tan moralitzant com la dels seus contemporanis, però amb una perspectiva escèptica molt més moderna.
Obres principals
- Tuhfa: l’única obra que va escriure en àrab, destinada als sarraïns, combina l’autobiografia i l’exposició doctrinal contra la fe cristiana.
- Llibre dels bons amonestaments: en vers, les cobles de la divisió del regne de Mallorca, on mostra de manera al·legòrica una gran preocupació pel destí de Mallorca mentre lloa la figura del rei Martí I.
- La disputa de l’ase: escrita el 1417 i dirigida als cristians quan ja s’havia convertit a l’islam, és la seua millor obra.
La disputa de l’ase
Es tracta d’una polèmica sobre la superioritat de l’home o de l’animal, entre l’autor, fra Anselm Turmeda, que es presenta encara com a teòleg i frare cristià, i un ase ronyós i escanyolit, encarnació burlesca de l’esperit de l’autor. En la disputa, l’ase ridiculitza tots els arguments de l’home i especialment el definitiu: que l’home és fet a semblança de Déu.
Cançons de gesta i novel·les de cavalleries
Al voltant d’un personatge llegendari, el rei Artús, es va generar l’anomenada matèria de Bretanya, tot un seguit de narracions que van tenir molt d’èxit i popularitat arreu d’Europa. Són les novel·les de cavalleries, protagonitzades per personatges mítics en llocs exòtics i desconeguts, amb elements molt meravellosos. En la nostra llengua destaquen diverses narracions en vers del segle XIV, com ara Blandin de Cornualla, d’autor anònim, i la Faula, de Guillem de Torroella.