Notes, summaries, assignments, exams, and problems for Greek

L'Escola Mallorquina i la Literatura Catalana del Segle XX

Greek11.46 KB

L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina és un fenomen literari específic de Mallorca, una escola estètica autèntica. Aquesta abastaria el gènere poètic i es limitaria als poetes mallorquins de dues generacions. Coincideix cronològicament amb el Noucentisme i segueix les directrius marcades per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Les característiques principals d'aquest grup són:

  • El triomf de la línia clàssica, de la serenor i de l'equilibri.
  • La pulcritud de la paraula, la frase i el vers.
  • Música fàcil, amable i perceptible sense esforç.
  • El paisatge com a únic tema.
  • Un fons humà que prové del classicisme de Costa i Llobera.
  • Autors: poetes i traductors com Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Miquel Ferrà i Guillem Colom.

Diferències

...
Continue reading "L'Escola Mallorquina i la Literatura Catalana del Segle XX" »

Curros Enríquez e Eduardo Pondal: Obras Literarias do Galeguismo

Greek3.63 KB

Obras literarias de Curros Enríquez

Aires da miña terra (1880)

Presenta tres liñas temáticas:

  • Poesía social ou cívica: Curros cría na función da poesía e entendía que o poeta debía estar comprometido co pobo e denunciar os problemas da sociedade.
  • Poesía costumista: Curros participou da estética romántica e costumista do seu tempo, continuando a liña de Rosalía e da poesía popular.
  • Poesía lírica: Son poucos os poemas en que Curros expresa a súa propia situación anímica.

O divino sainete

É un longo poema narrativo de temática satírica e social. Relata unha imaxinaria peregrinación a Roma. Realiza a viaxe acompañado de Francisco Añón nun tren de sete vagóns, que simboliza os sete pecados capitais. Curros realiza unha forte

...

Continue reading "Curros Enríquez e Eduardo Pondal: Obras Literarias do Galeguismo" »

Conquista romana e réxime feudal na Península Ibérica

Greek7.33 KB

Conquista e romanización da Península Ibérica

A conquista romana da península ibérica iniciouse a finais do século III a.C. e rematou no I a.C., un proceso que foi paralelo á romanización ou asimilación da cultura e modo de vida romano polos pobos prerromanos.

Etapas da conquista romana

Desenvolveuse en catro fases principais:

  • 218-206 a.C.: Ocupación da franxa mediterránea e o val do Guadalquivir, no contexto da Segunda Guerra Púnica contra Cartago.
  • 197-177 a.C.: Ampliación da área cara ao interior peninsular mediante as campañas de Catón e Sempronio Graco.
  • 154-133 a.C.: Avance sobre a Meseta e o litoral atlántico. Resistencia dos lusitanos con Viriato e dos celtiberos en Numancia. Décimo Xuño Bruto, o Galaico, atravesa o río
...
Continue reading "Conquista romana e réxime feudal na Península Ibérica" »

Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Vida i Obra de Dos Grans Autors Catalans

Greek3.94 KB

Jacint Verdaguer, vida i obra

És l'autor més important de la literatura catalana del segle XIX, va escriure una poesia ambiciosa en un català modern i assequible. Va dur a terme la tasca que no s'havia fet al llarg de tres segles. La seva importància és comparable a la de Ramon Llull, pel fet que tots dos van haver de crear una llengua literària.

Joventut i formació

Nascut a Folgueroles, en el si d'una família pagesa, va ingressar al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot. S'instal·là al palau del marquès de Comillas, a Barcelona. Guanyà els Jocs Florals amb el poema L'Antàrtida i viatjà a Terra Santa. De retorn a Barcelona començà a caure en desgràcia: practicà l'exorcisme i multiplicà les donacions que feia als pobres com...

Continue reading "Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Vida i Obra de Dos Grans Autors Catalans" »

Traducción do ADN: Fases, Regulación e Código Xenético

Greek2.67 KB

Tradución do ADN

A tradución do ADN é a etapa da expresión xénica na que se biosintetiza a proteína. A fase previa á tradución é a activación dos aminoácidos.

Fases da tradución

Iniciación

O ARNm únese a unha subunidade pequena do ribosoma, formando o complexo de iniciación, e sobre o sinal iniciador, que é o codón AUG. Únese a subunidade grande do ribosoma, onde atopamos tres lugares:

  • Lugar P: lugar da cadea nacente de aminoácidos, onde se asocia o primeiro aminoacil-ARNt.
  • Lugar A: onde se coloca o último aminoácido.
  • Lugar PT: onde se asocia a enzima peptidil-transferase, que cataliza a unión dos aminoácidos.

Elongación da cadea

Unión de sucesivos aminoácidos que se van engadindo á cadea polipeptídica no seo dos ribosomas....

Continue reading "Traducción do ADN: Fases, Regulación e Código Xenético" »

Análise artística de As Meninas de Velázquez

Greek2.36 KB

Iluminación e Técnica Pictórica

Na obra hai dous focos luminosos: un que irradia directamente sobre as figuras do primeiro plano e outro que entra na habitación pola porta aberta do fondo, mentres que o resto da composición queda en penumbra. Velázquez domina a perspectiva aérea e plasma a atmosfera existente entre os corpos mediante o difuminado dos seus contornos.

A paleta é dunha gran riqueza cromática. Nela destacan os matices tonais do branco e o negro, e o seu contraste co vermello dos detalles ornamentais dos vestidos.

Orixe do Título e Emprazamento

Inicialmente, este lenzo constaba nos inventarios do palacio como O cadro da Familia, pero en 1843, o pintor Madrazo deulle a denominación actual, As meninas, palabra de orixe portuguesa...

Continue reading "Análise artística de As Meninas de Velázquez" »

Teatre Valencià Postguerra i Manuel de Pedrolo: Evolució i Obra

Greek4.38 KB

Qüestió 11. Evolució del teatre del postguerra fins als anys 70

En aquesta època tan difícil, el públic preferia obres d'evasió. L'èxit d'aquest gènere podia haver representat el punt de partida de la recuperació del teatre valencià, però aquesta recuperació no es va produir pel desprestigi del valencià, el qual va comportar la mort del sainet, ja que es percebia com un «teatre de poble». La falta de públic i la censura van portar a la desaparició de moltes companyies, i els teatres es van convertir en cinemes. A més, és l'època d'expansió del cinema, que va llevar públic als teatres.

Cap al final dels anys 50 es va intentar renovar el teatre valencià amb ajudes del Teatro Club, l'Aula Ausiàs March i el Teatre Estudi...

Continue reading "Teatre Valencià Postguerra i Manuel de Pedrolo: Evolució i Obra" »

Narrativa Catalana Contemporània: Estil, Psicologia i Exili

Greek2.27 KB

Els contes i l'estil narratiu

Un dels millors narradors de contes de les darreres dècades, destaca per un gran rigor estilístic i una depurada tècnica, així com pel seu ús de la llengua. Utilitza una llengua ben viva, restituint les paraules al seu valor original, especialment en les frases fetes. Així, entre altres recursos, crea paròdia, ironia i reducció a l'absurd. Poetitza els mites de la societat de consum.

Reflexiona sobre conflictes sentimentals, de parella i individuals, de la nostra societat contemporània, i ho fa des d'un punt de vista fred. També critica l'espai urbà i la irritant vida en la gran ciutat. Analitza els actes rutinaris de cada dia, com ara l'avorriment, la desesperança o la solitud. Quant als personatges,...

Continue reading "Narrativa Catalana Contemporània: Estil, Psicologia i Exili" »

Benet i Jornet: Trajectòria Teatral i Compromís Social

Greek4.59 KB

Benet i Jornet: trajectòria artística i compromís social

Benet i Jornet ha modificat i transformat amb encert la seva trajectòria artística segons les inquietuds estètiques i polítiques més vitals de cada període en concret. Les primeres obres (Una vella, coneguda olor, del 1964, Berenàveu a les fosques, del 1972…), segueixen els postulats del realisme històric i assimilen la influència de Brecht, Miller, Buero Vallejo, Espriu…, per analitzar críticament la realitat de la postguerra. Aquesta base realista es va veure progressivament reformulada a través de l'experimentació formal.

L'última fase de la seva producció dramàtica

A l'última fase de la seva producció dramàtica, que va iniciar amb Desig (1991), al costat d'una

...
Continue reading "Benet i Jornet: Trajectòria Teatral i Compromís Social" »

Literatura Galega Posguerra e Teatro de Blanco Amor

Greek5.98 KB

O Teatro de Eduardo Blanco Amor

Qué dúas liñas estéticas e temáticas podemos distinguir no teatro de Blanco Amor? Como se titulan os volumes onde recolle as obras pertencentes a cada unha delas?

  • Liña non realista: farsas para títeres.
  • Liña realista costumista: teatro pra xente.

Cales son os principais ensaístas do exilio? Castelao, Luis Seoane, Luis Tobio Fernández, Alonso Ríos, entre outros.

A Poesía da Posguerra e a Xeración do 36

A poesía da posguerra e a xeración do 36 está formada polos escritores nados entre 1910 e 1920. Apoiáronse nos membros doutros grupos xeracionais como a Xeración Nós ou a xeración do 25. Algúns colaboraron co nacionalismo xuvenil e case todos resultan mobilizados durante o conflito armado.

Nesta xeración...

Continue reading "Literatura Galega Posguerra e Teatro de Blanco Amor" »