Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Vida i Obra de Dos Grans Autors Catalans

Jacint Verdaguer, vida i obra

És l'autor més important de la literatura catalana del segle XIX, va escriure una poesia ambiciosa en un català modern i assequible. Va dur a terme la tasca que no s'havia fet al llarg de tres segles. La seva importància és comparable a la de Ramon Llull, pel fet que tots dos van haver de crear una llengua literària.

Joventut i formació

Nascut a Folgueroles, en el si d'una família pagesa, va ingressar al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot. S'instal·là al palau del marquès de Comillas, a Barcelona. Guanyà els Jocs Florals amb el poema L'Antàrtida i viatjà a Terra Santa. De retorn a Barcelona començà a caure en desgràcia: practicà l'exorcisme i multiplicà les donacions que feia als pobres com a almoiner del marquès de Comillas, fins a l'extrem de carregar-se de deutes.

No va poder resistir l'aïllament i, al cap de dos anys, tornà a Barcelona, on va practicar exorcismes a la casa que l'acollí. Per aquest motiu fou suspès a divinis. Mentrestant va escriure els poemes de Flors del Calvari i els articles aplegats amb el títol En defensa pròpia. Silenciat pel poder, finalment li foren restituïdes les facultats eclesiàstiques. Malalt, fou traslladat a Vil·la Joana, on morí. Personatge enormement popular, el seu enterrament fou un dels més multitudinaris celebrats a Barcelona.

Obres principals

Va ser un autor popular, com a poeta líric. S'hi tracten temàtiques místiques i l'amor per la natura, però sense oblidar la vessant amorosa i patriòtica: un poema tan conegut com L'Emigrant expressa l'enyorança de la pròpia terra.

Les seves obres més ambicioses són dos poemes èpics: L'Atlàntida i Canigó. El primer és una epopeia en què el descobriment del continent americà es barreja amb elements mitològics; el segon consisteix en una exaltació, de tall llegendari i clara influència romàntica, dels orígens cristians de Catalunya a l'edat mitjana. S'hi barregen personatges històrics (Guifré el Pilós i l'abat Oliba) amb elements llegendaris i fantàstics. Si L'Atlàntida destaca per la precisió del llenguatge geològic, Canigó representa un cant d'amor a la geografia catalana. Cal esmentar també les rondalles, discursos i articles, com els aplegats a En defensa pròpia.

Àngel Guimerà, vida i obra

És el millor dramaturg de la història de la literatura catalana i el més popular del teatre català del segle XIX. Va ser un personatge enormement popular que va fer pujar la qualitat del teatre.

Joventut i formació

Nascut a Santa Cruz de Tenerife, es traslladà al Vendrell, on va viure fins que marxà per anar a estudiar a Barcelona. Fill de pare català i mare canària, va venir a Catalunya quan tenia vuit anys, en un ambient familiar i un entorn molt diferent del que havia viscut fins aleshores, cosa que el va fer sentir exclòs o rebutjat. El fet que els seus pares no estiguessin casats va portar Guimerà a falsejar la data del seu naixement perquè no es conegués aquest fet. En les seves obres, el tema del personatge a cavall entre dues cultures és recurrent, així com l'orfenesa i la infància traumàtica. El fracàs amorós i les complicades relacions amoroses dels seus personatges fan referència a un desengany amorós en la seva joventut. L'amor en el teatre de Guimerà és sempre ple d'impediments i circumstàncies adverses.

Obres principals

Fundà el setmanari La Renaixença i va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de 1877. Com a autor capaç de crear un teatre culte i romàntic en català, va estrenar la seva primera obra teatral: Gal·la Placídia.