La Literatura Noucentista: Eugeni d'Ors i Josep Carner

La literatura noucentista

Per tal d’imposar els valors que defensava el moviment, la literatura només podia reflectir la realitat tal com volia que fos, no tal com era. Per això, el primer aspecte de la literatura noucentista que cal destacar és l’artifici, resultat d’una recerca tècnica, deliberada i astuta.

En un art així, hi té una importància fonamental la perfecció formal. Aquest ideal de perfecció només es podia aplicar a un gènere literari: la poesia. Per això la literatura noucentista es redueix bàsicament a la producció poètica.

Eugeni d'Ors

Vida

Va estudiar dret, filosofia i lletres. Atret pel periodisme, va començar a col·laborar al setmanari El Poble Català amb el pseudònim de Xènius, amb el qual es va consagrar quan va entrar a treballar a La Veu de Catalunya el 1906.

El 1911 Enric Prat de la Riba el va nomenar secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans. Des d’aquest càrrec, Eugeni d’Ors va dur a terme la seva tasca com a organitzador de la política cultural del Noucentisme.

Després de la mort d’Enric Prat de la Riba va ser elegit president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch, amb el qual Eugeni d’Ors era incompatible. El 1921 va deixar Catalunya i ja no va tornar a escriure mai més en català.

Obra

Eugeni d’Ors és l’autor d’una única obra: el Glosari. Aquesta obra constitueix un nou gènere literari, inventat per ell: la glosa. Es tracta d’un assaig breu, no superior a una pàgina, que amb un estil enlluernador mira de persuadir i fer reflexionar sobre fets diversos que afecten la vida col·lectiva.

Per mitjà de les gloses Eugeni d’Ors va exposar tot el programa del Noucentisme. I com que es tractava d’una reforma, per dur-la a terme va crear un llenguatge nou. Ors fa servir un estil molt particular que es caracteritza pel to parabòlic que té: hi abunden els símils, i l’expressió, especialment la sintaxi, és barroca i fa ús de recursos efectistes per atraure l’atenció del lector.

Ors no és solament l’ideòleg del Noucentisme, sinó un literat. Va publicar llibres muntats a partir d’una colla de gloses referides a un mateix tema. D’entre totes convé destacar La Ben Plantada, en què s’explica l’estiu d’una noia, la Ben Plantada, que Xènius converteix en símbol de la Catalunya noucentista i en la personificació dels valors de la classe burgesa.

La poesia noucentista

Juntament amb l'assaig, la poesia fou el gènere més important del moviment noucentista. La novel·la i el teatre, tan importants durant el Modernisme, foren marginats per no adequar-se al to arbitrari, classicista, civilista i racionalista dels noucentistes.

La poesia noucentista es va caracteritzar per:

• La cura formal (mètrica i estrofes clàssiques) i estilística (llengua culta i correcta).
• Sintaxi complexa i equilibrada.
• Fredor i distanciament per part del poeta respecte de l'objecte poetitzat.
• La pervivència del model parnassià i simbolista.
• Ressonàncies clàssiques grecollatines i de la literatura medieval.

1. Josep Carner

Vida

Josep Carner va començar a col·laborar a dotze anys a la de dret i de filosofia i lletres. El 1899 va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona.

A partir del 1902 ja el trobem com a col·laborador assidu a La Veu de Catalunya i de director d’una revista literària, Catalunya. El jove Carner aviat es converteix en un punt neuràlgic del moviment noucentista i a poc a poc la seva imatge com a poeta es va consolidant.

Però quan, l’any 1921, va entrar a formar part de la diplomàcia, es va allunyar físicament de Catalunya, tot i que mai no va perdre el contacte amb el món intel·lectual i polític català. A causa de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic, on va viure fins al 1945. En tornar a Europa, es va instal·lar definitivament a Bèlgica.

Obra

La seva obra està repartida en quatre etapes:

• Etapa d'iniciació: Són anys d'aprenentatge en què prova tots els gèneres. Publica el seu primer llibre de poemes: El llibre dels poetes.
• Etapa noucentista: Escriu Primer llibre de sonets, Els fruits saborosos i Segon llibre de sonets. Destaca la influència dels mestres de l'Escola Mallorquina: Alcover i Costa i Llobera. Auques i ventalls, La paraula al vent.

Els fruits saborosos

Els fruits saborosos és un recull de divuit poemes que ressegueixen el pas del temps des de la infantesa fins a la vellesa i la mort.