La Narrativa i Poesia Catalana Contemporània

La narrativa catalana dels anys 70 fins a l'actualitat

Els novel·listes que es van donar a conèixer al començament dels anys setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l'experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d'aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l'entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista.

Des de la primeria dels vuitanta, la novel·la de gènere —la policíaca, l'eròtica, la de ciència-ficció i la històrica— ha estat molt practicada pels escriptors, que l'han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli.

Una altra línia important de la narrativa actual està representada per Quim Monzó i altres autors; amb tocs d'humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l'existència, han produït una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.

Tendències de la poesia: de la postguerra als anys 70

Les tendències més rellevants de la poesia en el període comprès entre la postguerra i finals dels anys 70 s'agrupen en diverses etapes i corrents:

• Fi dels anys 40 i començament dels 50: Carles Riba va orientar un conjunt de poetes que perllongaven la poesia de tradició postsimbolista, el gust per l'expressió culta i el rigor de la llengua (poesia pura).
• Corrent entorn de J. V. Foix: Reivindicava la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes.
• Anys 60: Es va produir un debat que va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb el realisme històric, corrent que concebia la literatura com una forma de compromís polític i que reivindicava la participació en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà.
• Anys 70: Es van començar a publicar les obres completes de Joan Brossa i es va redescobrir la poesia de J. V. Foix.
• Al País Valencià: L'anunci del canvi el va marcar el 1974 l'antologia d'Amadeu Fabregat Carn Fresca, on els autors antologats compartien únicament el trencament amb la tradició anterior del realisme històric i la voluntat de practicar la poesia com una activitat autònoma.

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor representatiu de la postguerra. Encara que s'havia donat a conèixer el 1953 amb Ciutat a cau d'orella, fou a partir del 1970 quan es produeix el que s'ha anomenat el boom Estellés. El 1971 va publicar Llibre de les meravelles i La clau que obri tots els panys, i el 1972, Recomane tenebres. L'ambient li va ser favorable perquè es va reincorporar a la nostra escena literària en un moment decisiu de represa cultural al País Valencià.

La poesia d'Estellés es tracta d'un discurs oposat a la «poesia pura», ja que esquiva el pur joc verbal i el lirisme hermètic. El poeta de Burjassot inventaria la realitat per mitjà de la seua obra, creant un autèntic mural de la València del seu temps. La poesia d'Estellés esdevé un testimoniatge i una crònica de la realitat.

En la seua poesia, la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu i amb un predomini de la llengua col·loquial. Una altra aportació fonamental d'Estellés al gènere poètic és l'ús de referents de la tradició literària clàssica, de vegades emprats amb intenció còmica.