Origen i evolució del català: història de la llengua
La variació diacrònica: origen i evolució del català
El naixement de les llengües romàniques
El català és una de les llengües nascudes de la fragmentació del llatí, una llengua indoeuropea parlada a Roma i arreu de l'Imperi romà. En desaparèixer les institucions romanes es van perdre els vincles de cohesió de la Romània. En el naixement de les llengües romàniques i concretament del català hi van concórrer factors diversos.
Factors que van intervenir
- El substrat preromà: influència de les llengües anteriors que actuaven sobre el llatí: celta, fenici, grec i basc ibèric.
- L'estrat: tipus de llatí parlat pels repobladors romans, que depèn també de la durada i la intensitat de la romanització.
- El superstrat: aportació de les llengües dels invasors germànics i àrabs.
- L'adstrat: influència de les llengües veïnes: l'occità, l'italià, l'aragonès, el castellà, el francès i l'anglès.
El català a l'època medieval
Es desenvolupa l'administració i es fa necessari generar lleis i altres documents per governar en els nous regnes. L'obra de Ramon Llull és una aportació bàsica a la conformació d'un estàndard literari primerenc, amb l'enriquiment lèxic i sintàctic del català a partir dels seus coneixements del llatí i l'àrab, aplicats a la creació literària i al tractament de temes filosòfics, científics o religiosos.
L'estàndard literari va arribar a la maduresa durant el segle XV, considerat el Segle d'Or de la literatura catalana. Va afavorir una reflexió sobre la llengua i la correcció lingüística que va generar força estudis.
La Renaixença
Els escriptors de la Renaixença van emprar un estàndard literari, ja que la voluntat de correcció els feia evitar el que anomenaven barbarismes moderns. Així van revifar velles polèmiques sobre l'estàndard literari, ara al voltant dels cultistes o dels populistes. A mesura que avançava el segle es va anar consolidant la recuperació cultural i lingüística catalana.
Entre les diverses institucions que van contribuir a restablir la llengua en els àmbits que li havien estat propis, cal destacar els Jocs Florals, restaurats el 1859 en record dels certàmens poètics medievals. La importància d'aquest fet rau en el ressò que van tenir entre la població i en el fet que van actuar com a plataforma per donar a conèixer nous valors i recuperar tots els gèneres literaris.
La normativització i la normalització
La normativització és el procés de fixació de les normes d'una llengua. Aquestes normes en descriuen la gramàtica, en recullen el lèxic i n'acorden una ortografia. L'objectiu és mantenir la unitat lingüística enfront de les diverses variacions de la llengua i oferir als usuaris un ús estandarditzat que els permeti comunicar-se adequadament amb els altres membres de la comunitat lingüística. La llengua normativa és la que es considera correcta d'acord amb criteris acadèmics i es va servir en el canal escrit.
La normativització de la llengua va partir de les propostes dels modernistes en relació amb l'estàndard literari, que es va concretar en un doble objectiu: elaborar un diccionari depurat de castellanismes. A partir d'aquest moment s'inicien els intents de normalització del català.
En l'actualitat, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans de l'any 1996 representa el recull oficial dels mots de la llengua. Un dels sectors culturals més importants per a la normalització lingüística és el dels mitjans de comunicació.