La renovació teatral catalana de la postguerra als anys 70
Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70
Introducció
El teatre és el gènere que més va patir el franquisme, amb la persecució i la prohibició de la llengua i la cultura pròpies.
El règim va prohibir el teatre en valencià i, en conseqüència, el gènere es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord-americà. El 1946, la censura va autoritzar per primera vegada representacions que no fossin en castellà, però les traduccions d'obres estrangeres continuaven prohibides.
Desenvolupament
A Catalunya, el 1955 es va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, companyia que va dur endavant una programació i uns mètodes de treball rigorosos. Programaven clàssics (Shakespeare i Txèkhov), editaven traduccions (Brecht) i van posar en escena obres d'autors com:
Joan Oliver: signa amb el pseudònim de Pere Quart i escriu comèdies on critica mordaçment la burgesia.
Joan Brossa: va ser el millor representant del teatre d'avantguarda i s'inclina pel surrealisme. Fa una tasca important en la investigació teatral i barreja diferents tècniques.
Manuel Pedrolo: se centra en el tema de la llibertat, amb coincidències amb l'anomenat teatre de l'absurd de Beckett.
El 1960 es va fundar l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, oberta als nous corrents teatrals i decisiva en la creació del teatre independent de la dècada següent.
Etapes i tipus de teatre
Després d'una primera etapa de teatre d'evasió, folklòric i rústic en el seu plantejament, als anys 50 s'inicia una etapa de renovació.
Melodrama: drames populars que tracten de commoure amb l'extremisme de les seves situacions i l'exageració dels sentiments. Destaca Josep Maria de Sagarra amb La ferida lluminosa.
Teatre èpic: trets del teatre de Bertolt Brecht. Aquest tipus de teatre pretén conscienciar l'espectador que és un observador distanciat de l'escena. S'oposa al teatre aristotèlic, que procurava la identificació entre espectador i actor.
Sàtira política (anys 70): l'objectiu de les crítiques continua sent la llibertat d'expressió i la lluita contra el franquisme. Jordi Teixidor amb El retaule del flautista.
Conclusió
A València, el teatre es recupera molt lentament i caldrà esperar autors com Rodolf Sirera. El 1974 es publica el Manifest del teatre en valencià, on es reivindica un teatre nacional, popular i progressista.