Joan Fuster: Vida i Obra de l'Assagista Valencià

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992)

Nascut en el si d'una família pagesa i conservadora, Joan Fuster es va llicenciar en dret, però, cap a finals dels anys 50, sense pràcticament temps per a exercir-hi, va decidir dedicar-se a la literatura. A partir de l'any 1952 s'iniciaren les seues col·laboracions en el diari Levante, i ben prompte la seua prosa, que es va tornar més incisiva i polèmica, va portar Fuster a convertir-se en una de les figures intel·lectuals més importants de la cultura valenciana contemporània. Ha participat activament en la creació i el foment d'iniciatives culturals en defensa de l'idioma i de la cultura.

El conjunt de la seua producció supera la cinquantena de títols, als quals cal afegir multitud d'articles, pròlegs, col·laboracions diverses i edicions de textos. Però l'obra de Fuster s'ha centrat bàsicament en l'assaig. Dins la producció fusteriana podem distingir tres grans vessants:

Escrits sociopolítics

Es tracta d'una part molt important de l'obra de Fuster, que es caracteritza per l'arrelament directe en la realitat històrica de la seua terra i del seu temps. La publicació, l'any 1962, de Nosaltres els valencians constituí un autèntic revulsiu en la societat valenciana. Partint d'una perspectiva històrica, Fuster hi feia una revisió crítica dels tòpics heretats sobre el «fet valencià» i establia com a element definidor la catalanitat del nostre país, tot assenyalant les diferències amb el Principat.

Estudis d'història cultural i literària

El seu interès primer se centrà en els clàssics valencians (Sant Vicent Ferrer, Ausiàs March); després es va desplaçar a èpoques més properes, com en els estudis històrics de Poetes, moriscos i capellans... D'altra banda, Fuster s'ha interessat també per la literatura del segle XX, per mitjà d'articles en la premsa, pròlegs i dos llibres: Literatura catalana contemporània i Contra el Noucentisme. A més, ha publicat rellevants antologies, com ara Antologia de la poesia valenciana.

L'assaig humanístic

Fuster inicia l'any 1955 la seua obra més purament assagística amb El descrèdit de la realitat, un examen de les motivacions i característiques de l'art modern. Aquesta producció s'insereix en la línia del pensament humanista europeu. Les reflexions fusterianes se centren en l'home «mesura de totes les coses» i en la seua activitat creadora. Són obres que es caracteritzen per la curiositat, la varietat temàtica i la qualitat i l'amenitat literàries. Les originalitats i Judicis finals són una excel·lent mostra d'aquest grup d'obres, que tracten temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana.

Finalment, Diari 1952-1960 és un dels seus llibres més rellevants. En aquests escrits utilitza pràcticament totes les formes assagístiques: el diccionari filosòfic, l'assaig llarg, l'article de diari, l'aforisme i el dietari íntim. Quant a l'estil de Fuster, els seus llibres presenten una sèrie de trets característics:

• La ironia
• El to convencional
• La claredat expositiva
• L'abundància de mostres d'intertextualitat
• La concisió i la precisió, pel seu afany d'exactitud i, potser, d'utilitat