Fets i literatura catalana als segles XVI-XIX

Fets que marquen l'Edat Moderna

Fets que marquen l'Edat Moderna: descobriment d'Amèrica: comerç per l'Atlàntic i crisi del comerç del Mediterrani; invenció de la impremta: distribució de la cultura; caiguda de l'Imperi romà d'Orient en mans dels turcs, que acaba amb la Revolució Francesa (lluita pels drets humans); la guerra d'independència dels EUA; Revolució Industrial, que capgira el sistema econòmic i també la societat: la burgesia passa a ser la classe important i apareix el proletariat (obrers).

Panorama general

En la literatura catalana culta es va produir una davallada general, de quantitat i de qualitat. La literatura popular, en canvi, es va mantenir en el seu nivell. Aquests tres segles són, doncs, denominats com a Decadència.

El Renaixement, el Barroc i la Il·lustració són tres moviments molt significatius a Europa, dels quals la Corona d'Aragó no va destacar pels seus autors a causa d'un conjunt d'esdeveniments polítics, econòmics i sociolingüístics:

Conseqüències

• Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la Corona d'Aragó.
• Pèrdua del poder de la burgesia catalana, per guerres i crisis econòmiques. Oposició entre aristocràcia castellanitzada i el poble de parla catalana.
• Utilització freqüent del castellà i entrada de castellanismes en la literatura culta.
• Pèrdua de la consciència d'unitat entre els territoris de parla catalana.

La crisi afectava el català com a llengua de prestigi i, així, en l'ús culte, no en el popular (el poble seguia usant la seva llengua).

Fets històrics i conclusió

Els segles XVI, XVII i XVIII són un període de crisi política, econòmica i social (castellanització de les classes altes i malestar de les classes mitjanes i baixes). Això dóna com a conseqüència un declivi de la literatura culta, que és escassa i de mala qualitat respecte a la cultura de l'Edat Mitjana i la del segle XIX i XX.

La literatura popular, gràcies a la fidelitat del poble a la llengua catalana, serà molt més rica, plural i diversa. És de transmissió oral (de generació en generació entre famílies i pobles). Rica en tots els gèneres de poesia (lírica i narrativa, cançons i romanços), narrativa (rondalles, novel·les, contes) i teatre (religiós i profà). Aquesta literatura va ser recollida al segle XIX pels historiadors i escriptors romàntics.

Romanç del mariner

El Mariner és un dels romanços catalans més famosos i de més èxit i difusió. Es pot localitzar en terres italianes, americanes... Hi ha moltes versions i algunes s'han transformat en la rondalla de la puntaire de la costa (Arenys de Mar). Es considera que aquesta narració és del segle XVII: per la figura del rei d'Anglaterra i el comerç de la seda. El tema és «el rapte de la donzella per amor», que recorda la literatura clàssica.

Forma

És un romanç de versos indefinits formant 15 quartets d'art menor amb versos heptasíl·labs i tetrasíl·labs (7+4), amb rima assonant als parells. És un poema narratiu explicat en present per un narrador extern. Presenta els personatges i a la quarta quarteta es desenvolupa un diàleg entre els dos protagonistes.

Estructura

• Introducció: donzella brodant, li manca seda i arriba el mariner.
• Nus: temptació, rapte i captivitat.
• Desenllaç: descoberta de l'amor i identitat.

Trets essencials: simplicitat de la història i caràcter narratiu. El poema és anònim i llegendari.

XVI: Renaixement

Pere Serafí (poeta). Va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Moviment que va néixer a Itàlia al segle XV, amb precedent de l'humanisme del segle XIV. Va tenir una gran rellevància en el terreny de les arts plàstiques. Els renaixentistes van inaugurar un període més antropocèntric, centrat en l'ésser humà, fonamentat en l'estudi dels clàssics. Erasme de Rotterdam va defensar valors com la tolerància i va propugnar la reforma de l'Església.

XVII: Barroc

Francesc Vicent García (poeta). Moviment contrari al Renaixement. Si aquest tendia cap a l'harmonia, el Barroc posava de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana (consciència de la brevetat de la vida o del caràcter efímer del plaer). Es centrava sovint en la mort, la degeneració humana o la constatació i crítica dels vicis, entre altres aspectes. Ús de la sàtira, gust per tot allò desagradable i visió pessimista. Aquestes característiques van portar els barrocs a remarcar els contrastos: la vida i la mort, el lirisme i la burla.

El Barroc va tenir un fort accent espanyol: pintors com Valdés Leal, escriptors com Lope de Vega, Calderón de la Barca i Luis de Góngora. El segle XVII es va iniciar amb les obres fonamentals de William Shakespeare i Miguel de Cervantes.

XVIII: Il·lustració

Confiança en la raó, el coneixement i el progrés. Impuls a la investigació, l'avenç científic, la lluita contra l'absolutisme polític i el dogmatisme religiós, difusió de les idees liberals. Moviment anglès i francès. Impulsa la democràcia francesa.

• Baró de Maldà: escriu 70 volums que no va publicar en vida, que són una crònica de la vida quotidiana dels barcelonins, tant de la vida a palau com de la vida al carrer.
• Pere Serafí: la seva poesia presenta punts de contacte amb els trobadors i Ausiàs March. Tot i així, va utilitzar formes poètiques pròpies del Renaixement, com el sonet, en un dels quals cita com a poetes de capçalera alguns clàssics grecs i llatins (Homer, Virgili i Ovidi) i dos italians del dolce stil nuovo (Dante i Petrarca). També va escriure en castellà.
• Francesc Vicent García: poeta més cèlebre dels autors d'aquests tres segles, conegut com el rector de Vallfogona. La seva fama es fonamenta en un dels vessants de la seva obra: aquell que posa l'accent en l'humorisme gruixut i volgudament exagerat, que passa per la burla i per una certa tendència escatològica. També és autor de sonets d'un gran lirisme.

Literatura popular

Enfront al declivi, la literatura popular va guanyar importància i va mantenir una gran vitalitat. El poble mai no va deixar de parlar la seva llengua i la castellanització va afectar sobretot l'ambient de la Cort.

Característiques

Normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta: és difícil de datar.

• Teatre: es va continuar la tradició de l'entremès medieval, anomenat sainet (peces dramàtiques breus, sovint complements d'una obra més llarga, que descrivien costums de l'època acompanyades de música i cançons).
• Poesia: sovint transmesa oralment i cantada, hi havia una gran varietat de gèneres: nadales (a l'entorn del naixement de Crist), corrandes (quatre versos de set síl·labes), goigs (poesia religiosa sota l'advocació d'un sant o una parròquia) i romanços (poemes narratius de tradició oral, com ara El compte Arnau o els romanços de bandolers).
• La poesia popular mantenia unes certes constants, com ara el vers d'art menor (octosíl·labs a tot estirar), la rima assonant o l'ús abundant de repeticions, que accentuaven la musicalitat.
• Prosa: cal destacar les rondalles i les llegendes, que també es transmeten oralment. És habitual el seu caràcter fantàstic.

XIX: Context, inici de l'edat contemporània

Moviments revolucionaris

• a) Guerra de la Independència d'Amèrica.
• b) Revolució Francesa.

Revolució Industrial (influeix en la societat europea)

Producció a gran escala, noves fonts d'energia, noves tecnologies, mitjans de transport més ràpids, concentració de població a les ciutats, dues classes socials (burgesia i proletariat).

Crisi de l'Antic Règim

Tant la burgesia com el proletariat impulsen els règims constitucionals, els drets de l'individu, de les classes socials i dels pobles. Apareixen nous partits polítics (liberals i conservadors) i moviments d'emancipació nacional: unificació d'Itàlia, Grècia se separa de Turquia, moviment nacionalista alemany.

Romanticisme

Moviment estètic i literari, iniciat a finals del segle XVIII a Europa i que va acabar a mitjans del segle XIX. És un moviment de reacció que suposa les idees nacionalistes de la Il·lustració i el Neoclàssic. Neix a Alemanya, on el classicisme i la Il·lustració eren molt importants (Werther i Faust). Són la idea del jove rebel, sensible, que fracassa també en el terreny amorós, solitari i incomprès. Simbolitza l'individu enfront de la societat.

A Anglaterra es recupera Shakespeare com a exemple d'autor de drames on les passions, la manca de convencions o regles i la llibertat de l'individu són presents. Un altre autor és Lord Byron, un aristòcrata anglès que va morir a Grècia en la guerra d'independència. A França, el romanticisme arriba més tard perquè el neoclassicisme hi va ser molt important. Es dibuixen dues tendències: el romanticisme liberal (Victor Hugo) i el conservador.

Característiques

• Rebuig dels cànons clàssics i neoclàssics. No acceptació de normes. Cerca de l'originalitat i el subjectivisme.
• Defensa de la llibertat de l'artista i originalitat en l'art.
• Nous valors artístics contraris (amor-odi, bellesa-lletjor). Predomini del sentiment sobre la raó.
• Presència de l'exotisme.
• Sentiment nacionalista i patriòtic. Recuperació de tradicions i llegendes o ambientació medieval.

Catalunya

El Romanticisme arriba a Catalunya cap a 1830. Hi havia dues tendències:

• Liberal progressista: considera l'individu com un element de transformació social i de millora dels seus drets.
• Conservador: és un moviment de nostàlgia i melancolia que es refugia en el passat.

La Renaixença

Moviment de recuperació de la llengua, la literatura, la cultura, la història, les lleis i la política, és a dir, la identitat catalana. És un moviment que es crea a principis del segle XIX, encara amb idees il·lustrades. Es considera que la Renaixença es va iniciar l'any 1833 amb el poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, a la revista El Vapor. Evoluciona als anys 30, amb la introducció del romanticisme liberal i el romanticisme conservador, i també amb els Jocs Florals. Arriba a un període de plenitud entre 1860 i 1890 amb l'obra de Verdaguer, Guimerà i Oller. Allà on la Renaixença va assolir més projecció va ser als Jocs Florals de Barcelona a partir de l'any 1859.

Els grans representants d'aquest moviment van ser Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer i Narcís Oller.

Jacint Verdaguer (poesia i prosa)

Va ser un autor popular per la seva poesia lírica; molts dels seus poemes van ser musicats i s'han convertit en cançons molt conegudes, com L'emigrant. Però les seves obres més ambicioses són dos extensos poemes èpics: L'Atlàntida, acabat el 1877, i Canigó, del 1885. El primer és una epopeia on la descoberta del continent americà es barreja amb elements mitològics; el segon consisteix en una exaltació, de tall llegendari i clara influència romàntica, dels orígens cristians de Catalunya a l'Edat Mitjana. S'hi barregen alguns personatges històrics amb nombrosos elements llegendaris i fantàstics. Si a L'Atlàntida destaca la precisió del llenguatge geològic, Canigó suposa un cant d'amor a la geografia catalana. Verdaguer és conegut per la seva obra en prosa, camp en el qual es pot considerar el millor autor català del segle XIX: rondalles, discursos o articles en donen testimoni.

Àngel Guimerà

Guimerà va començar la seva carrera literària com a poeta, però el 1879 es va estrenar la seva primera obra teatral, Gal·la Placídia. Profundament catòlic, nacionalista i conservador. La seva trajectòria com a dramaturg es pot dividir en tres etapes:

• Tragèdies històriques en vers: és l'etapa de Mar i cel, obra en què un pirata algerià s'enamora d'una captiva cristiana fins que tots dos moren plegats. El mar i el cel són els símbols de les religions respectives i només es troben a l'horitzó, la mort. Influència del drama romàntic.
• Obres més realistes, escrites en prosa i ambientades en l'època contemporània de l'autor, amb esperit romàntic. És el cas de Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) o La filla del mar (1900). Terra baixa és l'obra més mística del teatre català: narra la història d'amor entre el pastor Manelic i Marta (amistançada del terratinent Sebastià), que mantenen una complexa relació d'amor i odi fins que fugen cap a la terra alta.
• Una última etapa, a principis del segle XX i molt menys considerada que les anteriors, en què l'autor intenta retornar a l'esperit de les seves primeres tragèdies.

Condicionament

• El complex de mestís: fill de pare català i mare canària, es va veure sempre a si mateix com un sobrevingut.
• Els seus pares es van casar quan ell ja havia nascut: home molt religiós i conservador, va arribar a falsejar la seva data de naixement perquè no es conegués aquest detall.
• El fracàs amorós: enamorat de Maria Rubió, no s'hi va casar, en part per oposició familiar, i això li va provocar una frustració que es reflecteix en els seus personatges.