Bernat Metge: Obres i El Somni Explicats
Unitat 2
1. Bernat Metge
1.1. Obres
Obres en vers
El llibre de la Fortunata e Prudència és la primera obra coneguda de Bernat Metge. Es tracta d'un llarg poema escrit en primera persona i situat en una regió fantàstica on Fortunata e Prudència debaten el tema de l'existència d'un veritable ordre providencial en el món dels homes.
El sermó, de data incerta, és una paròdia dels sermons dels predicadors.
La medicina apropiada a tot mal és un poema escrit a la presó, té forma epistolar i va adreçat a Bernat Margarit (conseller de Joan I i amic de Bernat).
Obres en prosa
El valter e griselda és una novel·leta, traducció d'una epístola de Petrarca, que l'autor va adreçar a Isabel de Guimerà amb la intenció de rebre el seu ajut en un procés que s'havia incoat contra ell.
L'apologia representa una novetat en la nostra literatura, ja que reprèn el diàleg filosòfic a l'estil de Ciceró i de Plató, que Petrarca havia reprès, però en llatí. Bernat Metge hi comença parlant en primera persona. Només es conserven tres fulls.
1.2. Lo somni
Escrit l'any 1399, quan havia sortit de la presó lliure dels càrrecs que se li havien imputat.
Hi ha tres nivells de lectura de Lo somni:
Nivell ficcional: Lo somni és una novel·la amb un personatge real (Bernat Metge), una persona que és un esperit (Joan I) i tres personatges simbòlics, que simbolitzen els tres pecats del rei: la seua afició a la música, a la caça i a l'astrologia, que li feien descurar les seues tasques de governant. Bernat Metge i el rei comencen un diàleg sobre el tema de la immortalitat de l'ànima.
Nivell irònic: Bernat Metge és un escèptic que no creu en l'existència de l'ànima ni de la vida ultraterrena. Però Bernat Metge ha de defensar-se de l'acusació popular: ser el responsable que l'ànima del rei estiga a l'infern. L'única manera de defensar-se és dir que el rei està al purgatori i, per tant, en dies de salvació. Però per a poder exculpar-se primer ha de creure en el purgatori, i per això es deixa convèncer pel rei de la immortalitat de l'ànima i de la vida després de la mort, encara que els arguments del rei siguen molt més febles que els seus.
Nivell intencional: als dos primers llibres el tema és la immortalitat de l'ànima, un tema filosòfic. Al tercer i quart llibre es passa d'un tema tan profund a un tema absolutament banal: la bondat o maldat de les dones. Aquest canvi de tema té una clara intencionalitat: arribar a parlar bé de les reines catalanes, especialment de la vida de Joan I i de la nova reina Maria de Luna, per tal de recuperar el favor reial, cosa que aconseguí.