Notes, summaries, assignments, exams, and problems for Greek

Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig, Identitat i Compromís Valencià

Greek2.44 KB

Valoració de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

Fuster és un escriptor prolífic, compromès amb el seu país i el seu temps, que ha combinat el periodisme amb la publicació d'assajos, on tracta temes com la funció de l'intel·lectual en el món o la relació del pensador amb el poder.

Dins de la seua obra trobem:

  1. Escrits sociopolítics, on destaca Nosaltres, els valencians, el seu assaig més conegut.
  2. Estudis d'història cultural i literària, on escriu La decadència al País Valencià.
  3. Assajos de caire humanístic, on reivindica la individualitat.

L'assaig de Fuster es caracteritza per la seua claredat i amenitat, així com per l'ús de la ironia. Fuster utilitza una prosa desimbolta i directa, i expressions col·loquials, per...

Continue reading "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig, Identitat i Compromís Valencià" »

Josep Maria Benet i Jornet i Joan Fuster: Teatre, Assaig i Compromís Cívic

Greek2.57 KB

Josep Maria Benet i Jornet i el seu teatre

Josep Maria Benet i Jornet és un dels dramaturgs més prolífics i rellevants de la literatura catalana, amb 46 obres teatrals. El seu teatre gira al voltant de l'individu en la societat posterior a 1939, on hi ha injustícia, repressió i infelicitat.

La seua obra es divideix en diverses etapes:

  • El teatre realista i social.
  • El teatre èpic.
  • Un teatre que retorna al realisme amb un enfocament més intimista.
  • El teatre de fantasies i ressonàncies polítiques.
  • El teatre infantil i juvenil de la fantasia.
  • El teatre de la impotència.
  • El teatre intimista.

Relació amb el món audiovisual

L'autor s'ha dedicat a fer guions per a sèries de televisió i ha adaptat com a guions diversos textos teatrals. És un dels...

Continue reading "Josep Maria Benet i Jornet i Joan Fuster: Teatre, Assaig i Compromís Cívic" »

Literatura Catalana: Història, Autors i Corrents Literaris

Greek4.53 KB

Literatura medieval

Lírica trobadoresca (segles XI-XIII)

Escrita en llengua provençal i en Occitània.

Gèneres

  • Cançó: tema d'amor cortès. El trobador (home) es proclama vassall de la dona (midons) i li promet fidelitat. En l'obra apareix sovint el nom de la dama (senyal). El marit és el gelós.

  • Sirventès: tema de guerra i sàtira entre dos trobadors.

  • Pastorela: diàleg entre un cavaller i una pastora.

  • Albada: comiat d'amants a l'alba.

  • Plany: elogi a la mort d'algú.

Autors destacats: Cerverí de Girona i Guillem de Berguedà.

Teatre medieval

Teatre religiós

Temes de la mort, la resurrecció i la passió de Crist.

Teatre profà

  • Cortesà: en castellà, amb ús de màscares, representacions al·legòriques, històriques o burlesques.

  • Popular: mims,

...
Continue reading "Literatura Catalana: Història, Autors i Corrents Literaris" »

El Barroc i la Il·lustració a la literatura catalana

Greek2.52 KB

El Barroc

Aquest moviment substitueix l’ideal d’equilibri i serenitat del Renaixement per les ganes d’impressionar i enlluernar mitjançant efectes de llum, de massa i de moviment.

Francesc Vicent Garcia (1579-1623)

Se’l coneix com a Rector de Vallfogona i és l’escriptor més important del Barroc català. La seva obra comprèn tots els gèneres literaris i fa servir dos tons clarament diferenciats:

  • To greu: Són composicions que expressen els grans temes de la Contrareforma i els temes amorosos.
  • To burlesc: Són poemes on fa servir la burla, el joc gratuït, el desvergonyiment i l’escatologia. Aquests poemes li van donar molta fama i van crear un corrent poètic anomenat vallfogonisme.

Francesc Fontanella (1610/20-1680/85)

En el camp...

Continue reading "El Barroc i la Il·lustració a la literatura catalana" »

Bilingüisme, diglòssia i l'escola mallorquina: guia de literatura catalana

Greek9.07 KB

HEM (verb haver) / em (pronom feble) / HA (verb haver) / a (preposició) / AH (interjecció) / HI (pronom feble adverbial) / i (conjunció)
En català duen H i en castellà NO: hivern, harmònica, ahir, hissar, herba, hel·lènic, harmonia.

En català NO duen H i en castellà SÍ: cacauet, coet, orfe, orxata, ou, truà.

Paraules estrangeres: hitlerià, Hamlet, Hollywood, hawaià.

Interjeccions: ha, ha, ha! Ehem!

-mpt: la p no es pronuncia: acompte, assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpte, redemptor, símptoma, sumptuós, temptejar, transsumpte.

GN: gnom, gnosi, gneis.

MN: mnemònic, mnemotècnic.

PN: pneumàtic, pneumònia, pneumococ.

Diagnòstic, magnòlia, condemnar, amnèsia, apnea, hipnosi, subhasta, tothom, prohibit, Hondures,...

Continue reading "Bilingüisme, diglòssia i l'escola mallorquina: guia de literatura catalana" »

Modernisme, Noucentisme i Realisme: Literatura Catalana i Valenciana

Greek2.58 KB

Modernisme (XIX - començament XX)

Tenia un desig de modernitat i una vocació europeista, i pretenia connectar-se amb els corrents estètics i ideològics europeus. En aquesta època va aparèixer l'art pour l'art, que entenia l'intel·lectual i l'artista com a professionals amb vocació i dedicació plena.

Escriptors

Joan Maragall

Teòric del moviment, poeta i divulgador del modernisme. El seu pensament exalta la vida i l'energia de l'individu. La seua teoria és la de la paraula viva, que defensa que la poesia ha d'expressar la vida de manera espontània.

Els modernistes valencians

Influenciats per Teodor Llorente, van renovar la forma, el vocabulari i els temes: intimitat, sentiment, paisatge... Són Miguel Duran de València, Josep Maria Bayarri,

...

Continue reading "Modernisme, Noucentisme i Realisme: Literatura Catalana i Valenciana" »

Escola Nova: Historia, Principios e Renovación Pedagóxica

Greek5.84 KB

Tema 19. Escola Nova

Delimitación

- Movemento internacional, de carácter plural, que ten como principal obxectivo a transformación das prácticas educativas.

- Orixes: cara a 1875; desaparición do movemento como organización; 1939 (Europa), 1995 (USA).

- Denominacións:

  • Escola Nova.
  • Educación Nova (Francia).
  • Movemento de reformas pedagóxicas (Alemaña).
  • Educación progresiva (USA).
  • Escola activa (Ferrière).

Antecedentes

  • Comenio (1592-1670): Didáctica Magna.
  • Rousseau.
  • Pestalozzi.
  • Fröbel.
  • Tolstoi (1828-1919): creou unha escola que compartía os principios da escola nova.

Contexto

  • Industrialización, urbanización e consolidación de novas clases sociais, como a burguesía liberal.
  • Optimismo pedagóxico: a escola (nova) como pedra angular decisiva de
...
Continue reading "Escola Nova: Historia, Principios e Renovación Pedagóxica" »

Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Identitat i Assaig Valencià

Greek2.64 KB

Tema 15

Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

Joan Fuster és una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb els indigents culturals i amb la recerca de la identitat valenciana, vinculada a tots els territoris de parla catalana. Va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat i carregat de fórmules col·loquials.

Context de la postguerra

L'assaig fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seua forta càrrega ideològica.

Obres de caràcter humanístic

Entre les obres de caràcter humanístic de Fuster cal destacar: El descrèdit de la realitat...

Continue reading "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Identitat i Assaig Valencià" »

Literatura Catalana dels Anys 70: Narrativa i Canvis

Greek4.67 KB

Literatura dels anys 70 (narrativa)

Històricament, l'època que va dels anys setanta als noranta del segle passat comença amb els darrers extrems del franquisme, un estat general d'agitació política i estudiantil, la mort del dictador i les primeres passes cap a la democràcia parlamentària. Alhora s'accelera el desenvolupament de la indústria i dels serveis, en un país que cada vegada deixa més arrere la tradició agrària. També es desenvolupa el turisme i un marcat sentiment europeista.
L'eclecticisme i la diversitat caracteritzen l'art i la literatura de les darreres dècades. Aquests últims anys del segle XX han destacat pel gran nombre de moviments artístics que han coexistit simultàniament i que han estat en evolució i transformació
...
Continue reading "Literatura Catalana dels Anys 70: Narrativa i Canvis" »

As Vangardas Literarias Galegas: Xeración do 25 e Movementos Europeos

Greek3.05 KB

As vangardas literarias

Nas primeiras décadas do século XX xorden en Europa diversos movementos artísticos que pretenden unha renovación total da arte: as vangardas.

Estes movementos teñen en común a ruptura coa tradición literaria e a procura de novos camiños expresivos:

  • Actitude romántica e antisentimental.
  • Defensa de total liberdade creativa e reivindicación da súa independencia e orixinalidade.
  • Defensa da arte pola arte: renuncia a calquera finalidade exterior ao propio discurso artístico, procura da arte pura.
  • Renovación da linguaxe literaria (verso libre, eliminación dos signos de puntuación, novas funcións das imaxes e metáforas).

Futurismo, cubismo, dadaísmo, surrealismo, etc.

A Xeración do 25

Escritores nados en Galicia que...

Continue reading "As Vangardas Literarias Galegas: Xeración do 25 e Movementos Europeos" »