Literatura Catalana: Història, Autors i Corrents Literaris
Literatura medieval
Lírica trobadoresca (segles XI-XIII)
Escrita en llengua provençal i en Occitània.
Gèneres
Cançó: tema d'amor cortès. El trobador (home) es proclama vassall de la dona (midons) i li promet fidelitat. En l'obra apareix sovint el nom de la dama (senyal). El marit és el gelós.
Sirventès: tema de guerra i sàtira entre dos trobadors.
Pastorela: diàleg entre un cavaller i una pastora.
Albada: comiat d'amants a l'alba.
Plany: elogi a la mort d'algú.
Autors destacats: Cerverí de Girona i Guillem de Berguedà.
Teatre medieval
Teatre religiós
Temes de la mort, la resurrecció i la passió de Crist.
Teatre profà
Cortesà: en castellà, amb ús de màscares, representacions al·legòriques, històriques o burlesques.
Popular: mims, obres satíriques i lluites.
Tirant lo Blanch
Publicada el 1490, és una novel·la cavalleresca amb temes cortesans, militars i eròtics. És verosímil, a diferència de la novel·la de cavalleria. Va ser escrita per Joanot Martorell, cavaller de València.
Renaixement (segles XIV-XV)
Revolució científica i social.
Recerca de la perfecció en els cànons de l'antiga Grècia i Roma.
Ciència i raó per sobre de la fe: antropocentrisme.
Idealització de la realitat.
Temes: amor, tòpic de la dona angelicada i carpe diem.
Autors: Dante (La divina comèdia), Petrarca, Boccaccio, Shakespeare, Garcilaso.
Barroc (segle XVII)
Realista i tenebrós.
Complexitat en els recursos formals.
Temes: vita flumen, la rapidesa i el pas del temps.
Pèrdua de confiança en els ideals.
Autors: Luis de Góngora (Soledades), Quevedo, Lope de Vega (Arcàdia), Calderón.
Il·lustració (segle XVIII)
Importància de la raó.
Recerca de la felicitat.
Creença en la bondat natural de l'home.
Objectiu didàctic i moralitzador.
Realista, amb llenguatge culte.
Autors: Voltaire, Montesquieu, Rousseau, Diderot.
Renaixença (segle XIX)
Moviment cultural català.
Voluntat de fer renéixer la llengua literària i la cultura catalanes.
Predomini de sentiments, exaltació patriòtica i temes històrics.
Divulgació dels clàssics grecollatins.
Creació dels Jocs Florals.
Autors: Manuel Milà i Fontanals, Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Carles Aribau (La pàtria).
Noucentisme (segle XX)
Ideologia basada en la raó.
Rebuig dels corrents culturals que exalten els sentiments.
Estudi del món clàssic.
Rebuig del naturalisme i del realisme.
Conservadorisme i bellesa formal.
Autors: Josep Carner (Els fruits saborosos), Eugeni d'Ors (Glosari).
Modernisme
Primera etapa
Formació de descriptors.
Europeïtzació.
Rebuig de la societat burgesa.
Els artistes es creuen éssers superiors.
Espai i temps on passa l'acció utòpica.
Autors: Hunt, Rossetti, Baudelaire.
Segona etapa
Ideologia nacionalista.
Artista rebel.
El Modernisme té reconeixement social.
Suport dels burgesos.
Rebuig del modernisme i del naturalisme.
En la prosa apareix llenguatge poètic.
Decadència (segles XVI-XIX)
Causes: mor l'últim rei de la Corona d'Aragó sense descendència. Compromís de Casp: unió amb la dinastia castellana.
Decret de Nova Planta: Felip V anul·la les institucions catalanes i prohibeix l'ús del català.
El que passa és que afecta la literatura culta, no la popular.
Imitació dels grans autors castellans: Garcilaso, Quevedo, Góngora.
Castellanismes.