Modernisme, Noucentisme i Realisme: Literatura Catalana i Valenciana
Modernisme (XIX - començament XX)
Tenia un desig de modernitat i una vocació europeista, i pretenia connectar-se amb els corrents estètics i ideològics europeus. En aquesta època va aparèixer l'art pour l'art, que entenia l'intel·lectual i l'artista com a professionals amb vocació i dedicació plena.
Escriptors
Joan Maragall
Teòric del moviment, poeta i divulgador del modernisme. El seu pensament exalta la vida i l'energia de l'individu. La seua teoria és la de la paraula viva, que defensa que la poesia ha d'expressar la vida de manera espontània.
Els modernistes valencians
Influenciats per Teodor Llorente, van renovar la forma, el vocabulari i els temes: intimitat, sentiment, paisatge... Són Miguel Duran de València, Josep Maria Bayarri, Daniel Martínez Fernando, entre d'altres.
Noucentisme (inici XX)
Rebuig de l'estètica modernista, del determinisme i dels temes propis del naturalisme. Recrea un món ideal que busca la bellesa i defensa la serenitat i l'ordre.
Escriptor
Josep Carner
Va conrear també la prosa breu i el teatre. Compromès amb la política de Prat de la Riba, hagué d'exiliar-se a Mèxic i després a Brussel·les. La seua obra més representativa és Els fruits saborosos: cada poema és una fruita que representa una edat de la vida.
Realisme
Malgrat la censura de la dictadura, que prohibí l'ús públic de llengües diferents del castellà.
Anys 40
Poesia intimista i allunyada de la realitat. Eludeix la censura amb símbols i recupera la realitat social i individual com a objecte poètic, com J.V. Foix.
Anys 60
Defensa l'ús social del valencià i de la unitat de la llengua catalana. Crític amb la societat, amb intenció pedagògica i de denúncia, especialment de la manca de llibertat, amb un llenguatge directe i amb voluntat de transformació social.
Escriptor
Vicent Andrés Estellés
Va estudiar periodisme i des de 1949 treballà al diari Las Provincias, del qual fou redactor fins al 1978. En els anys 70 li arribà la popularitat amb Llibre de meravelles, L'ofici de demà i Manual de conformistes.
Fou el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, amb una evolució de la poesia dels anys 60 i una aproximació al registre col·loquial. Tracta temes com el sexe, la mort, la fam i el dolor. La seua veu lírica fa servir la tendresa, la ironia o l'humor.