Tirant lo Blanc: Resum de la Novel·la Cavalleresca
Tirant a Anglaterra (I – XCVII)
Aquests capítols són introduïts amb la història del comte Guillem de Varoic, donant lloc a una ampliació de la novel·la anterior de Joanot Martorell. En aquesta part, Tirant es forma com a cavaller. Aquí Tirant passa a destacar al segle XV gràcies a la seva singularitat, el seu formalisme i la seva magnificència.
Tirant a Sicília i a l’Illa de Rodes (XCVIII – CXIV)
En aquest capítol, Tirant es converteix en l’estratega militar. Per l'altra banda, els amors del príncep Felip de França i la princesa siciliana Ricomana són el nucli d’escenes cortesanes divertides on Tirant pren el paper d’un cortesà educat, discret i refinat, a més de diplomàtic, hàbil i enginyós.
Tirant a Constantinoble (CXV – CCXCVI)
La novel·la es desenvolupa en una successió d’escenes bèl·liques, cortesanes, amoroses i eròtiques. Es parla sobre la campanya de Tirant contra els turcs, amb molts detalls de l'art militar de l'època, i les relacions de Diafebus i Estefania, Hipòlit i l'Emperadriu i, especialment, les de Tirant i Carmesina.
Tirant al Nord d’Àfrica (CCXCVII – CDVII)
Domina l’aspecte militar. Tots els capítols giren al voltant dels episodis guerrers que culminen amb la cristianització de gairebé tot el Nord d'Àfrica, gràcies a la participació de Tirant. És la primera de les grans mentides de la novel·la.
Tirant torna a l’Imperi Grec. Final (CDVIII – CDLXXI – CDLXXXVII)
Tracta l'alliberament de l'Imperi i els amors de Tirant i Carmesina. Es resol la relació dels dos joves, amb un final inusual en els llibres de cavallers i amb escenes de gran vivacitat i imatges de gran sensibilitat i delicadesa.
La novel·la cavalleresca i el llibre de cavalleries
La novel·la cavalleresca està caracteritzada per la nostàlgia de l’esperit cavalleresc, s’adequa als nous gustos literaris burgesos i qüestiona l’ideal dels antics cavallers, allunyant-se d’aquest model. La característica principal de les novel·les cavalleresques és la versemblança. Aquestes narracions no contenen elements fantàstics, els fets ocorren en llocs reals i coneguts i en un temps recent proper al de l’autor.
En canvi, els llibres de cavalleries es caracteritzen per la presència d’elements meravellosos i inversemblants (monstres, dracs, gegants, fades, castells encantats...) i per situar l’acció en escenaris fantàstics, terres llunyanes i exòtiques, i en èpoques remotes i mítiques.
A més, els protagonistes realitzen gestes versemblants i vencen pel seu enginy, valor o intel·ligència. Al contrari del que passava als llibres de cavalleries, on eren personatges desmesurats i invencibles, els cavallers dels llibres de cavalleria corresponien a un prototip d’heroi amb unes qualitats sobrehumanes: tenien una força desmesurada i eren invencibles.