Surrealisme i Avantguardes Catalanes: Breton, Dalí i Salvat-Papasseit

Surrealisme

Fill directe del dadaisme. André Breton, autor del manifest fundacional del surrealisme, es va separar del dadaisme i va crear una nova teoria estètica: la literatura per fugir del racionalisme, que havia empobrit la civilització. Per a Breton, per arribar a la superrealitat són necessàries l'amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Completa la realitat a través de l'inconscient. Les teories de la psicoanàlisi de Freud volen alliberar el món amagat manifestat a través dels somnis i que parlen de les realitats profundes. Els surrealistes defensaven la llibertat total (ús de l'escriptura automàtica) i del collage.

Manifest Groc

Publicat a L'amic de les arts (1928) per Dalí, Montanyà i Gasch. És el document literari més conegut de l'avantguardisme català. Era de to agressiu i denunciava el Noucentisme i l'afirmació dels nous corrents avantguardistes lligats al progrés tècnic. Deixen paraules soltes per remarcar la importància, suprimeixen majúscules i signes de puntuació, per espais en blanc i versos dividits; allibera racionalment la paraula; desintegra i substitueix la paraula. Agafen importància el collage, la poesia visual i el cal·ligrama.

Joan Salvat-Papasseit

Neix a Barcelona el 1894 i mor el 1924. El pare va morir jove i Papasseit va deixar d'estudiar per treballar i cuidar de la família. Als 20 anys publicava articles a revistes revolucionàries com Los Miserables, fundada per Fernando Pintado, de caràcter radical republicà. Joaquim Torres li va posar en contacte amb les avantguardes. Va crear tres revistes: Un enemic del poble, Art voltaic i Proa. Va abandonar aquest camí perquè era massa individualista. Comença com a poeta avantguardista i se'n va anar separant per arribar a una poesia més personal i íntima. En la seva obra vacil·la entre dos projectes: el de moralista, lligat al modernisme regeneracionista, i el de poeta, lligat a les experiències futuristes. El 1920 publicà el primer manifest català futurista, contra els poetes amb minúscula. El 1921 publicà a La Revista un text on defensava l'avantguarda i la poesia clàssica. Va dividir la seva obra en dues etapes: