Narrativa Catalana: Realisme, Modernisme, Noucentisme i Avantguardes
1. Renaixença narrativa
La Renaixença narrativa es caracteritza per dos corrents literaris:
Realisme: moviment artístic que vincula l’art a la realitat mitjançant la raó i el llenguatge, i que s’adapta a la parla dels personatges.
Naturalisme: es basa en teories científiques i filosòfiques de l’època. L’home no és lliure perquè actua impulsat pel pes de l’herència biològica. Per això trobem personatges amb diverses taras. També hi ha un interès pels aspectes més desagradables de la realitat: ambients miserables, personatges malaltissos...
2. El Modernisme
Moviment cultural i científic (1890-1910) que tracta d’inserir l’art en la totalitat de la vida social (arquitectura, literatura, pintura...). En consonància amb això, l’artista modernista és un artista global que té la missió de transmetre l’art amb valors a la societat.
Aquest moviment té diferents objectius, com obrir-se a Europa, transformar la cultura catalana i establir una llengua moderna i literària.
És així com es crea la narrativa modernista, on el tema tractat sol ser la tensió entre l’artista i la societat, i es caracteritza pel predomini d’elements escabrosos i la subjectivitat.
3. El Noucentisme
És un moviment que comença el 1906 i finalitza el 1923 amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera.
Aquest moviment respon a una estratègia política que s’estructura entorn de la llengua, la cultura i l’educació. Els seus objectius es fonamenten en quatre pilars:
Polític: lligat a un partit.
Lingüístic: gràcies a la creació de l’Institut d’Estudis Catalans es creen unes normes ortogràfiques, un diccionari...
Literari: la poesia era el gènere preferit.
Cultural: pretenien normalitzar la cultura des del poder.
Té unes característiques importants com la claredat i precisió en el vocabulari, el cristianisme, la mesura, l’equilibri, la lluminositat...
La seva temàtica solia ser d’amor, de la natura, de la dona idealitzada...
4. Avantguardes
Apareixen tres moviments a Europa en el primer terç del segle XX: el cubisme, el surrealisme i el futurisme. Aquests moviments es caracteritzen per la voluntat de ruptura amb els models artístics i morals, amb un esperit de protesta.
Les avantguardes catalanes van qüestionar la cultura tradicional. Podem destacar dues etapes: la primera (1916-1924), que tenia influència cubista i futurista, i la segona (1925-1934), que és l’etapa més brillant del moviment gràcies a l’agressivitat i l’originalitat de les propostes dels seus autors.
5. Novel·la psicològica
En la novel·la psicològica hi ha diferents canvis, ja que pretén reflectir el món interior dels personatges. El punt de vista ja no serà el mateix i trobem un narrador en primera persona.
Perquè aquests canvis fossin possibles van ser molt importants la teoria del psicoanàlisi de Sigmund Freud i el monòleg interior de James Joyce.
A més, també va sorgir la novel·la de postguerra, on l’experiència de les guerres i els exilis va influir molt.
La novel·la catalana de postguerra està determinada per les difícils condicions que la repressió i les censures franquistes imposen a la cultura. Per això, la producció es veu reduïda a dos àmbits inusuals: l’exili i la clandestinitat.
L’autor utilitza diferents tècniques com l’ús del monòleg interior, la introspecció psicològica, la preocupació pel punt de vista narratiu i la difuminació dels límits entre realitat i ficció.
6. Modalització
La modalització és un fenomen que dona compte de la manera com l’emissor incorpora al seu enunciat marques de la seva presència mitjançant els següents recursos lingüístics.