La plaça del Diamant: Context i anàlisi de la narrativa de Mercè Rodoreda
La plaça del Diamant i el seu context històric
La plaça del Diamant és una novel·la que Mercè Rodoreda escriu un cop acabada la guerra civil i des de l'exili. L'autora, com molts altres intel·lectuals de l'època, abandonà el país per temor a les represàlies del règim franquista.
El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d'eufòria. La República volia arreglar tot allò que la monarquia no havia pogut solucionar, però tampoc no va poder resoldre els problemes pendents, per les divisions entre dretes i esquerres i per les circumstàncies internacionals desfavorables. Després sorgí la guerra civil de 1936-1939.
Context sociopolític
Durant els anys de la II República i la guerra civil es van realitzar la democratització del país, la descentralització, els estatuts d'autonomia i la cooficialitat lingüística, el repartiment i cultiu de les terres, la lluita contra l'analfabetisme, l'expansió urbana i rural de la cultura i el rebuig a la confessionalitat de la cultura.
La situació després de la guerra civil va produir l'abolició de les institucions democràtiques, la reducció de drets civils i llibertats, el català deixà de ser llengua cooficial i el truncament de les aspiracions reformistes i progressistes de l'Espanya republicana. Les circumstàncies històriques seran definitives i condicionaran la creació literària d'autores i autors d'abans i de després de la contesa.
Els intel·lectuals com Mercè Rodoreda, afins a la República, van haver d'abandonar el país. Alguns moriren en l'exili, però la majoria hi tornaren. Des de l'exili i malgrat la censura i l'estat de setge que es vivia, els nostres escriptors i escriptores participen en les revistes ja existents i en creen de noves.
Narrativa durant el règim franquista
No va ser el gènere literari més conreat. Resultava més viable publicar i escriure poesia. La narrativa catalana patí una etapa de silenci per diferents causes: la vigilància de la censura, l'exili d'escriptors, la desconfiança i el desconeixement dels gustos del públic, la carestia de les edicions i la precarietat econòmica general.
En la narrativa, els escriptors que deixaren el país s'organitzaren per tal de mantenir i conservar la llengua i la cultura, però factors de tot tipus impediren que s'agrupessin en moviments literaris coherents. Per totes aquestes circumstàncies, pels avatars de la seva biografia i per l'excepcionalitat artística, l'obra de Rodoreda traspassa els límits d'un context purament català i cal analitzar-la des d'un punt de vista internacional.
Característiques de la veu narrativa
La narradora és autodiegètica, amb focalització interna fixa, i presenta unes característiques clau: no hi ha referències precises al marc temporal i espacial, però sí un ordre cronològic, amb al·lusions indirectes que mostren complicitat amb el narratari. Natàlia, protagonista i narradora, no intenta explicar el personatge, sinó que en manifesta la seva incomprensió i deixa entendre que la seva vida no té sentit.
La protagonista és una dona que parla i explica els fets més significatius de la seva vida, recordant en veu alta com si s'adrecés a un interlocutor que no respon ni fa cap comentari. És semblant a un monòleg però cap a dins: un monòleg autoreportat.