La novel·la catalana: crisi, superació i nova mentalitat literària
La novel·la als anys 20-30
El segle XX s'inicià amb una greu crisi del gènere novel·lístic. Hi havia demanda per part del públic lector, per la qual cosa es va obrir un debat sobre el tema:
- Article de Carles Riba, Una generació sense novel·la: proposa suplir la manca de tradició autòctona a través de traduccions de clàssics universals del gènere.
- Article de Josep Maria de Sagarra, La por a la novel·la: insisteix en l'existència d'un públic lector de novel·la que es troba desatès, i proposa una novel·la de consum. Si volem una literatura completa, no podem prescindir de la novel·la.
Com se supera la crisi?
- a) El Noucentisme, amb tota la seva infraestructura cultural i l'extensió de l'alfabetització en català, ha contribuït a eixamplar la base lectora en català.
- b) Professionalització de l'intel·lectual: s'estronca la via de les institucions, per tant, l'escriptor ha de cercar camins reals de professionalització, i això l'aboca a la novel·la.
Resultat
Superació de la crisi: públic lector, editorials, producció pròpia, traduccions, premis literaris, revistes i crítica especialitzada, ... La novel·la com a gènere està de moda.
Autors
- Els que ja precedeixen el Modernisme, com Joan Puig i Ferreter, Víctor Català o Prudenci Bertrana.
- Novel·la psicològica: Carles Soldevila, Miquel Llor i Mercè Rodoreda.
- Novel·la de crítica social: Josep Maria de Sagarra.
- Josep Pla, Espriu i Calders.
Quins són els canvis que afecten la nova mentalitat dels autors de la literatura actual?
- Crisi del marxisme.
- Maig del 68 a França: els estudiants es manifesten i hi ha una càrrega policial. A Praga hi ha una pèrdua de l'ideal comunista. Això són símbols del fracàs de l'ideal col·lectiu.
- Aparició de la Divine Gauche: moviment que va tenir lloc a Barcelona de joves de la burgesia i de famílies benestants. Sempre anaven al bar/discoteca Bocaccio. Són intel·lectuals d'esquerres, progressistes, membres: Gimferrer, Moix, Gil... És esnobisme pur, perquè pretenen ser com ells.
- Sorgeix una societat comunista que influirà en la literatura i tindrà la voluntat de fer una literatura de consum.
- Aparició dels mitjans de comunicació de masses, del Pop Art, dels hippies i de la música rock. L'educació dels joves i els ajudaren a modificar les formes de comportament, costums i modes.
- Sorgeix la idea que els escriptors no s'han d'implicar en política. Narcís Comadira fa un escrit a «Poesia i política». Hi ha un desencís polític.
- Obertura del règim franquista: Llei Fraga o Llei de premsa i impremta. La cultura catalana ja no és tan clandestina.
- El mercat editorial català es normalitza. El català com a llengua literària comença a ser molt més visible.