El Noucentisme: Característiques i Josep Carner
El Noucentisme
El Modernisme es dóna per acabat l'any que va morir Joan Maragall, el 1911. Inicia el Noucentisme el 1906. El terme va ser popularitzat per Eugeni d'Ors amb articles que va publicar a La Veu de Catalunya, titulant la seva secció «Glosari». El Noucentisme sorgeix del concepte de «nou» (1900) i de l'oposició a «vell». El Noucentisme s'oposa al Modernisme i al Romanticisme, que considera vells, i això marca l'inici del segle XX. El 1906 Eugeni d'Ors comença a publicar el seu Glosari a La Veu de Catalunya i apareixen les Horacianes de Miquel Costa i Llobera i Els fruits saborosos de Josep Carner. El Noucentisme es considera una ideologia que pretén transformar la societat i es creen una sèrie d'institucions polítiques i culturals, com la Mancomunitat i l'Institut d'Estudis Catalans, i una xarxa d'escoles públiques i biblioteques que fan possible la normativització de la llengua catalana. La fi del Noucentisme és el 1923 amb el cop d'estat de Primo de Rivera, però el moviment ja havia començat a decaure després de la mort de Prat de la Riba.
Noucentisme i Modernisme
El Noucentisme parteix del Modernisme i comparteix unes característiques comunes: el reformisme, l'antiruralisme, l'europeisme i la lluita per normativitzar la llengua catalana. El Noucentisme comptà amb el suport polític que el Modernisme no tenia. És a dir, el Noucentisme significà la col·laboració entre el món de la cultura i el món de la política, que s'aliaven per modernitzar la societat catalana.
Ideari del Noucentisme
- Imperialisme: s'aplicava a l'acció dirigent de la política, responsable de dur a terme el projecte noucentista.
- Arbitrarisme: es contraposava directament a l'espontaneïsme.
- Classicisme: és una consigna d'ordre, d'harmonia, d'equilibri i d'elegància.
- Mediterranisme: es presenta la claror del paisatge mediterrani com a contraposició a les boires nòrdiques que havia assimilat el Modernisme.
- Civilitat: la ciutat era el marc ideal per demostrar que l'home havia de tendir a la civilitat com a model de vida europeu perfecte.
- L'obra ben feta: pretenien vetllar per la perfecció com a objectiu final. Calia treballar molt i, per damunt de tot, hi ha d'haver la satisfacció de la feina ben feta.
Aquest ideal de perfecció només es podia aplicar al gènere de la poesia. La literatura noucentista es redueix bàsicament a la producció poètica. La novel·la i el teatre foren marginats. El poeta més destacat fou Josep Carner.
Josep Carner (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970)
Josep Carner va estudiar dret, filosofia i lletres. Als 15 anys va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona. Fou un col·laborador assidu a La Veu de Catalunya i director d'una revista literària, Catalunya. Col·laborà amb Prat de la Riba i Pompeu Fabra, i és membre de l'IEC. Va formar part de la diplomàcia i es va allunyar de Catalunya el 1921, però no va perdre mai el contacte amb el món intel·lectual i polític català. Amb la guerra civil es va exiliar a Mèxic i, en tornar a Europa, es va instal·lar a Bèlgica.
Obra:
- Etapa d'iniciació: anys d'aprenentatge en què la seva poesia es troba dins l'òrbita modernista.
- Etapa noucentista: escriu Els fruits saborosos (1906) i Auques i ventalls (1914). Rep la influència dels mestres de l'Escola Mallorquina, Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, visita Mallorca i fa amistat amb ells.
- Etapa postsimbolista: als anys vint abandona el Noucentisme, es dedica a la diplomàcia i viu a l'estranger. L'obra més representativa és El cor quiet.
- Etapa d'exili: la guerra civil provoca l'exili de Carner i l'escriptura d'un poema narratiu, Nabí (1941).
Característiques de la poesia noucentista de Carner:
- Perfecció formal.
- Domini de la llengua.
- Arbitrarisme: presentació d'una Catalunya idealitzada, ordenada i optimista.
- La dona com a símbol d'aquesta societat ideal, perquè es considera transmissora de valors burgesos (laboriositat, seny) a través dels fills.
- Humor i ironia.