Definició i característiques de la poesia
Definicions de la poesia
Percy B. Shelley (1792-1822): La poesia esdevé l’expressió de la imaginació.
J.V. Foix (1893-1987): La poesia és síntesi d’ambdues coses, raó i follia. Hi ha molta gent que és poeta i no ho sap. Té guspira poètica però no fa flama perquè aquesta necessita un cos, una bastida que l’aguanti. Si no, és un perfum sense ampolla.
Joan Brossa (1919-1998): La poesia és el reflex emocional del pensament.
Jacint Verdaguer (1845-1902): La poesia és un au del cel que fa sovint volades a la terra, per vessar una gota de consol en el cor trist dels desterrats fills d’Eva.
Carles Riba (1893-1959): Quina és la poesia? Cal cercar-la on tu saps que és, com la gràcia o l’aigua pura i dura d’una font emboscada.
Josep Palau i Fabre (1917-2008): La poesia és una experimentació immediata i desordenada de la vida sobre el paper: alquímia, doncs, en oposició a la química, que és filosofia i exposició ordenada i sistemàtica de l’univers. Crec en la inspiració. Els millors poemes són sempre els involuntaris. [...] Hi ha, és clar, un treball previ: és com la terra que s’ha de preparar. Si has treballat la mètrica, per exemple, la forma serà perfecta.
Característiques generals de la poesia
- Interiorització: la realitat exterior passa a formar part del món interior del poeta. L’objectiu del poema és transmetre un estat d’ànim o una emoció.
- Brevetat i concentració: la concisió expressiva s’explica perquè el poeta vol comunicar una experiència intensa.
- Manca d’història: en els poemes lírics es parla de personatges i de llocs, però aquests elements no es combinen per explicar una història amb argument, com en una narració, sinó que estan al servei del tema tractat.
- Instantaneïtat: el poeta vol més suggerir que no pas explicar o argumentar.
- Versificació: la majoria dels textos lírics segueixen uns patrons mètrics o rítmics, però també hi ha poemes en prosa.
El tema
El tema és la idea central que estructura els continguts del poema. A l’hora de determinar el tema d’un poema cal fer-ho mitjançant un sintagma nominal. Convé no formular-lo d’una manera massa genèrica (l’amor, la mort...). Cal aportar algun matís que el delimiti: per exemple, «Contrast entre l’amor ideal i l’amor sensual» o «La mort com a accés a la vida eterna».
Temes recurrents que s’han tractat de maneres molt diverses
Exemple: l’amor.
- Amor platònic: amor ideal, gairebé impossible de portar a la pràctica.
- Amor místic: amor cap a Déu.
- Amor sensual: relacionat amb la seducció i l’erotisme.
Els temes més habituals
Sentiments, vivències, experiències, amor i desamor, conflicte i incomprensió, espai, natura, compromís amb unes idees o amb una societat, la injustícia, la guerra, l’existència, la realitat quotidiana, la vivència del temps, la mort, la religió, el funcionament de la poesia, l’ús de la poesia i la relació entre poesia i art.