Corrents Literaris Catalans: Renaixement, Barroc i Il·lustració

RENAIXEMENT (s. XV)

Característiques

• Major presència de la cultura clàssica grega i llatina, que es reinterpreta: l’ordre, la serenitat, l’harmonia, la bellesa i la raó.
• Més antropocentrisme.
• Consolidació i dignificació de les llengües romàniques.

Renaixement europeu

Gran rellevància en les arts plàstiques.

Renaixement català

Imitació del model castellà i influència del Renaixement italià. La literatura catalana no trenca la tradició medieval, recupera cànons estètics i modals formals del classicisme. Exemple: Pere Serafí.

BARROC (s. XVII)

Característiques

• Consciència de la mort i de la brevetat de la vida: actitud pessimista i desenganyada.
• Emfatització dels elements contraris: la vida i la mort, la llum i la foscor...
• Gust per l’artifici formal i conceptual, el contrast i l’exageració, amb l’objectiu d’impressionar.

Barroc europeu

Fort accent espanyol. S’inicia amb William Shakespeare i Miguel de Cervantes.

Barroc català

Es desenvolupa sota la influència castellana: vocabulari i sintaxi dels gèneres conreats. Alternaven el català i el castellà. Autors destacats: Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.

IL·LUSTRACIÓ (s. XVIII)

Pretén recuperar els ideals renaixentistes.

Característiques

• Confiança en el progrés i la raó.
• La voluntat didàctica i ideològica de les seves obres.
• Retorn a les normes dels antics grecollatins a través del neoclassicisme.

La Il·lustració europea

Moviment francès que propugnava el liberalisme polític i la llibertat religiosa. Els escriptors il·lustrats plasmen aquestes idees.

La Il·lustració catalana

Es fonamenta en el desprestigi del català i la seva consideració com a idioma vulgar. Tot i així, es continuà escrivint en català. Es decantava per altres obres i no pas les literàries; un exemple és Joan Ramis.

LA LITERATURA POPULAR

Característiques de la literatura popular

• De tradició oral, normalment anònima, amb múltiples variants.
• Tant la forma com els temes i els motius són estereotipats.
• Evolució més lenta que la culta i més difícil de datar.
• Literatura efímera.
• Busquen la manera de facilitar la composició oral i la memorització.

Literatura popular catalana

Guanya importància perquè va mantenir una gran vitalitat en tots els gèneres.

• Poesia popular: nadales (naixement de Crist), corrandes (danses o cançons curtes), goigs (poesia religiosa sota l’advocació d’un sant). Cal destacar els romanços (poemes narratius de tradició oral).
• Prosa popular: cal destacar les rondalles i les llegendes transmeses oralment.
• Teatre popular: continua la tradició de l’entremès medieval (peces dramàtiques breus que descrivien costums de l’època amb cançons i música). Continua desenvolupant-se un teatre religiós consolidat.