Colonialisme (segles XV-XVI)
El colonialisme comença a Portugal i Castella.
Causes
- Econòmiques: nous territoris, més matèries primeres i mercats exteriors.
- Demogràfiques: una quantitat insostenible de població que fa augmentar l'emigració.
- Polític-militars: més colònies = més prestigi.
- Geoestratègiques, religioses i culturals…
Tipus de colònies
- De explotació
- De població
- Protectorats
Àfrica
A principis del segle XIX, els europeus disposaven a Àfrica de factories costaneres. A la meitat del segle, van recórrer Àfrica i es van endinsar pels rius Níger i Nil i per l'Àfrica central. El 1870, Gran Bretanya al nord amb el sud i França l'est-oest, i es van enfrontar. S'hi va afegir Bèlgica en l'exploració del Congo. Els alemanys es van instal·lar al centre, i això va provocar conflictes entre europeus. El 1885, Bismarck va convocar la Conferència de Berlín per establir les condicions per a l'expansió colonial. Però finalment els xocs entre imperis van provocar conflictes continus, com la Guerra dels Bòers (1880-81 / 1899-1902): el Transvaal i l'Orange eren repúbliques bòers i, quan es va trobar un jaciment, l'imperi britànic va atacar. La crisi de Fashoda va estar a punt de provocar una guerra entre Gran Bretanya i França, però França va cedir.
1a Guerra Mundial
Causes
Sistema d'alianҫes: Bismarck crea la Lliga dels Tres Emperadors (1873: Àustria, Alemanya, Rússia), la Doble Aliança (1879: Alemanya, Àustria) i la Triple Aliança (1882: Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia). França crea l'alternativa: amb Rússia el 1892 i la Triple Entente el 1907 (França, Rússia, Regne Unit).
- Repartiment colonial: la primera i la segona crisi marroquina i les crisis balcàniques.
- Rivalitat econòmica: lluiten per ser la potència industrial.
- Rivalitat naval: augment de l'armada alemanya, perill per al Regne Unit.
- Molts punts calents.
- Pau armada: moment de carrera armamentística.
On esclata el conflicte
Els Balcans ho volien. Àustria-Hongria i Rússia, aliada de Sèrbia. L'hereu d'Àustria (Francesc Ferran) visita Sarajevo i un terrorista serbi el mata.
Conseqüències
- Polítiques: caiguda de les monarquies absolutes; el mapa d'Europa es complica (neixen nous estats).
- Econòmiques: crisi i atur (tornen a la guerra perquè no hi ha feina); desequilibris mundials.
- Socials: molts malalts; revolució de les dones; avenços tecnològics.
Revolució Russa
Revolució de Febrer (1917)
La població vota l'abdicació del tsar i la fi de la guerra. Ell es nega i finalment abdica sota la pressió. Es crea un govern provisional, que posa Lvov al capdavant i fa reformes. Després de la revolució, Lenin torna i, amb els soviets, aconsegueix el poder. El govern provisional passa a ser substituït per Kerenski. A l'agost hi ha un cop d'estat de l'exèrcit tsarista, aturat pels bolxevics.
Revolució d'Octubre
Es prohibeix el partit bolxevic i Lenin s'exilia. Aleshores els soviets i els bolxevics, amb l'ajuda de la Guàrdia Roja, assalten el Palau d'Hivern. Kerenski s'exilia i el govern dimiteix. Al segon govern dels soviets es destitueix i es forma un nou govern dirigit per Lenin, que canvia moltes coses i signa el Tractat de Brest-Litovsk (1918), pel qual perd territoris. Convoquen eleccions i guanyen els socialistes revolucionaris. El mariner Jaleznikov fa un cop d'estat, es dissol la cambra i s'instaura una dictadura.
Glossari
- Kolkhoz i Sovkhoz: terres propietat de l'Estat.
- Gulag: camp de concentració soviètic.
- Armistici: acord entre nacions per deixar les armes.
- NEP: pla econòmic impulsat per Lenin; les empreses es lliuren a mans privades.
- Duma: parlament de Rússia.
- Nomenklatura: elit de la URSS.
- Sóviet Suprem: parlament legislatiu.
